L’home que la policia va assegurar no haver trobat per Andorra -perquè efectivament no hi era- i que el Tribunal de Corts ja havia pràcticament descartat localitzar -perquè només va ordenar localitzar-lo al Principat- en el marc del ‘cas Orfund’, Manuel Terrén Parcerisas, s’ha presentat aquest migdia a la seu de la Justícia per prestar declaració com a querellat arran de la querella presentada ja fa alguns mesos per l’expresident de l’empresa fonedora i refinadora ja desapareguda Joan Samarra.
Terrén, l’home de confiança dels responsables d’Orfund a l’Àfrica -va ser el director general de la filial que la societat andorrana tenia a Costa d’Ivori, per exemple (NACI)- i mà dreta de l’actual ministre de Finances i portaveu del Govern, Jordi Cinca, hauria explicat a la magistrada instructora de la causa una versió molt similar a l’exposada al seu dia per Cinca, que és l’altre querellat en la causa. Que Orfund va actuar degudament seguint el marc legal de l’època i que el fet que algunes de les estratègies empresarials previstes no acabessin tirant endavant van portar la firma a la fallida, que encara no s’ha tancat del tot.
L’ara promotor de restauració i hoteleria ha aparegut a la seu de la Justícia acompanyat d’una de les advocades que ja va assistir Jordi Cinca i que està integrada al despatx jurídic Arqués, que històricament ha defensat els interessos de Crèdit Andorrà. L’aparició de Manuel Terrén ha tingut lloc tot just deu dies després que els representants legals de Joan Samarra presentessin al Tribunal de Corts, facilitessin a la magistrada instructora de la causa, Concepció Barón, una adreça al Brasil de qui també va estar vinculat a la societat panamenya Mariette Holding. Terrén, que va agafar el relleu de Cinca com a tenedor de les accions de la panamenya quan l’ara ministre se’n va apartar per poder ocupar un nou lloc de treball a l’entitat bancària esmentada, explotaria una complex turístic i hoteler al país sud-americà.
Fonts coneixedores del cas han afirmat que la presència de Terrén hauria estat ‘forçada’ pel fet de mirar que no s’allargui més la instrucció inicial de la causa i el ‘cas Orfund’ es pugui tancar tan aviat com sigui possible. De fet, la setmana passada el Tribunal de Corts s’havia de reunir, segons algunes fonts, per decidir si es passava a una nova fase de la instrucció i s’incoava sumari o si s’arxivava el cas. El fet que es facilités formalment una adreça del segon dels querellats quan se’l donava per no comparegut ha obligat a canviar de rumb vist que no haver fet l’esforç mínim per trobar l’exdirectiu d’Orfund al Brasil podia ser aprofitat per la representació lletrada de Samarra per denunciar una vulneració del dret al procés degut i a la igualtat d’armes.
La presa de declaració de Terrén no és la única que es fa ni que s’ha fet en el marc de la causa. Al seu dia la magistrada Barón ja va escoltar la versió del querellant i també de Jordi Cinca. La defensa de l’actual ministra i al seu dia director general d’Orfund va aportar també un informe defensant l’actuació de Cinca i la licitud de l’operativa i l’activitat de la fonedora i importadora d’or i metalls preciosos. La instructora de la causa també ha incorporat a les diligències una part del dossier que figura en la tramitació de la fallida d’Orfund -es volia mirar que no es pogués tractar d’una fallida delictiva o que hi haguessin elements en aquella informació que tinguessin una repercussió penal amb rellevància per a la instrucció ara en curs.
Una altra de les diligències practicades fins ara per Barón ha estat la presa de declaració de qui va ser la secretària de les filials d’Orfund a l’Àfrica, Olga Baró. La llavors administrativa de l’empresa ubicada primer a la Massana i després a Ordino hauria explicat a la magistrada que efectivament va treballar per a la companyia, que va estar molt temps desplaçada a l’Àfrica, que té constància que tot es va fer adequadament i que li sobta molt molt que ara hagi repuntat aquest cas. Que no entén el que està passant i que en aquest mar de dubtes hauria reprès la relació i el contacte amb Jordi Cinca, que havia estat molt intermitent i fins i tot inexistent durant algun temps d’ençà de la sortida d’una i altre d’Orfund.