Els habitatges en qüestió formen part dels molts immobles embargats a la difunta Helena Babot, que s’estan subhastant les darreres setmanes. Els pisos es van adjudicar en un sol lot i en la primera subhasta. En principi, la societat liderada per Porté, que no va acudir pas directament a l’acte presidit pel saig Xavier Granyó, va pagar per tots els immobles que es licitaven el preu inicial de sortida: sis milions d’euros, el 90% del preu pel qual estaven taxats el conjunt de béns, pisos d’entre 90 i 170 metres quadrats en xifres rodones.
Salvador Porté és un urgellenc que ha estat residint durant molt temps a l’Amèrica Llatina, especialment a Colòmbia, on va realitzar inversions de tota mena, essencialment immobiliàries i en 'start up'. També té propietats a Barcelona i residiria ara novament al Principat, on ja s’havia estat en altres èpoques. En principi, i segons les fonts consultades, tindria el suport financer necessari, si escau, d’una entitat bancària del país. L’objectiu de l’inversor, segons fonts coneixedores de l’operació, seria vendre una part dels habitatges i l’altra part quedar-se-la en propietat per incrementar el patrimoni. Però tot està en l’aire.
Justament, aquesta situació és la que generaria molts interrogants i neguits entre els actuals arrendataris, alguns dels quals, haurien estat disposats a adquirir el seu habitatge per un preu superior al de sortida. De fet, segons fonts coneixedores de l’operació, la seu de la Justícia, on es va realitzar la subhasta, es va omplir de persones -fins a mig centenar- moltes d’elles acreditades (per tant, havent dipositat una garantia prèvia de 50.000 euros en molts casos) per poder participar a les dites. Però no va ser el cas.
Lot sencer, dites parcials
Com que pel mateix dia estava convocada la subhasta de tot el lot sencer o, si no hi havia cap interessat per comprar d’un sol cop els quinze pisos i els cinc aparcaments solts, l’intent de realització d’un per un dels habitatges -amb els seus respectius traster i plaça d’estacionament-, es va crear una situació d’allò més desagradable. Només hi havia uns suposats poderdants de l’esmentada societat Viladin que pretenien quedar-se tots els béns.
Després d’una hora i mitja de ‘negociacions’, comprovacions o el que s’escaigués, aquestes dues persones van sortir de la sala amb la qual s’havien tancat juntament amb els representants de l’executant (un altre banc del país, MoraBanc en aquest cas), els administradors de la finca i el saig, i van deixar amb un pam de nas tota la resta dels assistents. La subhasta havia finalitzat i l’adjudicació estava feta.
Tota la resta de presents en les dependències judicials ni tan sols van poder entrar a la sala -situació denunciada per ells, no pas irregular- per molt que la subhasta fos pública perquè tan sols es van fer passar aquells interessats en tot el lot sencer. Per tot plegat, hi hauria malestar i, també, l’interrogant de saber al final què passarà amb els immobles. I si hi podran continuar vivint o els en faran fora més aviat que tard.
Comentaris (4)