Formalment, els recurrents consideraven que la decisió de la sala administrativa del Tribunal Superior de l’abril passat, que ja els denegava les seves pretensions, hauria vulnerat els seus drets atès que va descartar la pràctica de totes les proves proposades, amb les quals pretenien “demostrar que l’entrada en vigor imminent de la Llei 23/2014 va dur a alguns dels recurrents a prejubilar-se de manera anticipada, perdent la seva cotització efectuada a l’anterior mútua de jubilació”. En concret al·legaven una vulneració del dret a un procés degut, que al seu torn traïa els principis de confiança legítima, transparència o seguretat jurídica, entre altres, atès que els canviava les regles del joc que els havien assegurat que regia el seu ‘partit’.
La sala administrativa ja va advertir al seu dia que la modificació legislativa no tenia “caràcter retroactiu sinó que innovava” i el ministeri fiscal recordava, entre altres, que el Tribunal Constitucional no és una tercera instància. Així les coses, l’Alt tribunal decideix no admetre el recurs plantejat pels funcionaris de policia, d’entrada, perquè considera que els tribunals ordinaris van justificar degudament el motiu pel qual van descartar dur a terme que els demandants plantejaven. Per tant, no es pot considerar que els treballadors públics haguessin quedat en indefensió. I després entra en un contundent en al·legat pel qual motiva perquè no hi ha res a dir respecte del canvi legislatiu.
Els fonaments jurídics 3.7, 3.8 i 3.9 de l’aute d’inadmissió recentment dictat i publicat aquest dimecres pel BOPA deixa clar que “sobre els principis de no retroactivitat, de confiança legítima i de seguretat jurídica, cal recordar que els funcionaris estan en una situació legal i reglamentària, és a dir, que no estan en un àmbit contractual, sinó en una situació jurídica determinada per endavant per la llei i pel reglament”. “Per tant, aquesta situació legal i reglamentària implica que pugui ser modificada per les lleis sense que els funcionaris puguin oposar-s’hi.” Finalment, “aquesta situació jurídica es basa en la idea que l’interès general ha de prevaler sobre els interessos particulars dels funcionaris, una modificació legal i reglamentària és necessàriament d’aplicació immediata sota reserva, com és el cas aquí, que s’hagin previst unes disposicions transitòries”.
Comentaris (2)