El Tribunal Constitucional (TC) ha obert la porta a la represa del judici de la causa general del ‘cas BPA’. La vista oral, de la qual tot just se’n va celebrar una setmana el gener, s’hauria de reiniciar el 17 de setembre segons la programació del Tribunal de Corts i després que el TC hagi descartat per la via ràpida quant a la fonamentació admetre a tràmit el recurs d’empara dels processats, que pretenien que es fessin fora de la causa tant el Govern, que exerceix l’acusació particular, com diversos expetits accionistes de Banca Privada d’Andorra (BPA) que van constituir-se en actors civils.
El Constitucional s’ha agafat exactament els tres mesos que usualment s’atribueix de màxim per resoldre les causes per decidir, amb un aute dictat recentment i amb tot just set paràgraf de divuit pàgines, que no hi ha lloc a fer fora ni el Govern ni els actors civils de la causa. I que, en conseqüència, tampoc no admet a tràmit el recurs d’empara. Tot porta a pensar que en els propers dies els processats promouran un recurs de súplica com a pas previ per portar el cas al Tribunal Europeu dels Drets Humans, un pas que les fonts consultades han assegurat que encara no està decidit de fer. Però que és possible.
Els recurrents promouran en els propers dies un recurs de súplica per reservar-se així el dret de poder portar l’afer davant el Tribunal Europeu dels Drets de l’Home
Els recurrents invocaven la vulneració de diversos drets fonamentals i constitucionals. Però en essència venien a dir, per exemple, que permetent la presència del Govern com a acusació particular sense, a parer dels recurrents, estar legitimat per fer-ho, es produïa una desigualtat d’armes alhora que no es respectava la separació de poders entre l’executiu i el jurisdiccional ja que el ministeri fiscal ja exerceix l’acusació pública en nom dels interessos de l’Estat. Alhora, per exemple, recordaven que en tot el procés el Govern no ha demostrat el perjudici que els processats haurien causat i menys encara que aquest hauria estat quantificat.
Els demandants en empara també van posar una reflexió sobre la taula que a partir d’ara caldrà tenir en compte: si per un cas de blanqueig de capitals, que és de què s’acusa els processats, el Govern es constitueix en acusació particular, a partir d’ara l’executiu haurà de participar en tots els casos on hi hagi delictes comuns en judici. Quant als actors civils, que reclamen indemnitzacions pel perjudici sofert fonamentalment en haver estat desposseït de les accions de l’entitat bancària o en haver perdut la inversió feta en accions preferents de BPA, els processats argumentaven que en cap cas aquest perjudici es va deure a la seva actuació si no que va ser conseqüència de la decisió de l’administració.
L’aute decisori, del qual ha estat ponent Dominique Rousseau, s’esplaia durant més de catorze pàgines a repassar els antecedents i els arguments esgrimits per les parts. I és a la pàgina setzena de divuit quan entra a analitzar, per ell mateix, el fons de la qüestió. El Constitucional considera que la legitimació del Govern per ser part acusatòria en la causa general, la que va originar la intervenció del banc i que està sustentada fonamentalment amb les compensacions amb l’empresari valencià Rafael Pallardó més quatre pinzellades d’altres casos que després s’han desglossat incomprensiblement en sumaris nous, “no és ni il·lògica, ni irraonable, ni arbitrària”.
L’Alt tribunal considera que la legitimació de l’executiu per exercir l’acusació particular “no és ni il·lògica, ni irraonable, ni arbitrària” i no vulnera la separació de poders
L’Alt tribunal considera que “el Govern és responsable d’assegurar a través de tots els mitjans el dret de defensa de l’interès general i de les institucions andorranes” i manté que el ‘cas BPA’ “afecta la imatge d’Andorra i la reputació de les institucions públiques andorranes, les quals estan a càrrec del Govern”, però no motiva aquesta afirmació. També afirma en l’aute el TC que el fet que la fiscalia “estigui en l’origen de l’acció penal no és un obstacle per a la legitimació del Govern per actuar, ni una vulneració de la separació dels poders, ni una vulneració del principi de la igualtat d’armes en la mesura en què els fonaments de les accions del ministeri fiscal i del Govern són diferents i independents”.
Quant a la legitimació dels socis de BPA cita el tribunal sols un article del Codi de procediment penal que a parer dels magistrats garanteix la seva possibilitat de personar-se com a actors civils i, finalment, considera que el Tribunal de Corts no va efectuar cap aplicació il·lògica amb el fet de considerar que la resta de qüestions prèvies que les defenses van plantejar en l’inici del judici no n’afecten el normal desenvolupament. Així les coses, i tal i com va recordar en una vista pública dies enrere el president del Tribunal de Corts, Josep Maria Pijuan, si el TC feia la feina al setembre es reiniciaria el judici del ‘cas BPA’.
Si no hi ha modificacions respecte del programa establert el mes d’abril, la represa serà el 17 de setembre. Segons la previsió feta pel tribunal presidit per Pijuan, els 47 dies de judici previst per al darrer quadrimestre d’any es reparteixen en set dies de setembre, disset d’octubre, dotze de novembre i onze de desembre. En funció de les setmanes, les vistes es reparteixen de dilluns a dijous, encara que no sempre s’han reservat els quatre primers dies de la setmana.