Els germans Higini i Ramon Cierco van promoure un recurs d’empara després que el Tribunal Superior tombés la decisió de primera instància que ja obligava l’AREB a aportar una part de la informació que s’havia demanat. Els màxims accionistes de BPA van recordar al seu dia que la intervenció i expropiació del banc els havia causat un importantíssim dany a tots nivells i que per poder-se defensar amb totes les garanties era “essencial” un conjunt de dades, documents i informacions -per exemple, informes sobre els quals se sustentava l’elecció de l’escenari de resolució i no el de liquidació o altres- que l’AREB sempre s’ha oposat a entregar.
L’agència estatal s’ha acollit sempre a la confidencialitat de dita documentació i s’aferrava als preceptes de la denominada ‘Llei BPA’ per justificar la seva posició, que està clar que ara el TC no comparteix. La sentència manté que “és palès que la sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia, per tal d’analitzar el litigi, només ha pres en consideració el principi consagrat a l’article 47.1 (la confidencialitat de les dades), sense debatre en cap moment l’existència de les excepcions a aquest principi, contingudes en aquesta mateixa disposició”. I lamenta, justament, que no motivés perquè no aplicava cap d’aquestes excepcions que conté la llei i, en canvi, avalava la negativa de l’AREB a entregar la informació.
És per això que es considera vulnerat el dret a la jurisdicció i a obtenir una resolució fonamentada en Dret dels germans Cierco i s’anul·la la sentència que el TS haurà de tornar a dictar. En aquest sentit, les fonts consultades consideren que seguint el criteri del TC, el Superior no tindrà cap altre remei que fer saber a l’AREB que no es pot aferrar a la confidencialitat absoluta i, en conseqüència, ha de facilitar la informació demanada.
Allò que no entra a valorar el Constitucional, perquè considera que no pertoca, són altres peticions que els exaccionistes de BPA demanaven en el recurs d’empara. En aquest sentit, Higini i Ramon Cierco lamentaven el caràcter retroactiu de la ‘Llei BPA’ o el fet que es transposés una directiva europea a mida per gestionar la crisi de BPA. Tampoc no trobaven gaire normal que els tribunals ordinaris no haguessin plantejat en cap moment una qüestió de constitucionalitat sobre l’esmentada llei que ha servit per avalar la resolució de l’entitat bancària.