En efecte, l’Alt tribunal ha acabat concloent que la resolució absolutòria dictada el maig de l’any passat vulnera el dret a un procés degut i a obtenir una decisió fonamentada en Dret. El TC deixa clar que “no està en joc la presumpció d’innocència sinó el caràcter equitable del procés”. Dóna, per tant, la raó al ministeri fiscal en una de les comptades ocasions en què el ministeri públic promou un recurs d’empara davant el TC.
La fiscalia retreia al Tribunal Superior que no era possible que hagués contradit de forma total el que havia donat per provat el Tribunal de Corts. O que tampoc no podia ser que les apreciacions fetes pels magistrats de la jurisdicció de la primera instància en relació, per exemple, a la víctima fossin després totalment ‘canviades’ pels magistrats de la segona jurisdicció. El ministeri públic, per exemple, lamentava en el seu recurs que el TC “dóna per no provats fets no contradits” en la vista oral davant de Corts.
Els fets van passar fa més de vuit anys i inicialment el Tribunal de Corts va condemnar l'acusat a quatre anys de presó, dos dels quals ferms
L’home i la seva defensa sempre han al·legat, per exemple, que la relació sexual havia estat consentida. El Tribunal de Corts, però, va considerar que això no era així. Que la noia, en diferents ocasions, havia dit que no volia mantenir relacions sexuals després que tots dos coincidissin en un local d’oci nocturn. Alhora, la primera sentència, per exemple, va deixar clar que el retard que patia la víctima era “fàcilment detectable per simple apreciació visual o sensorial”.
En canvi, el Superior va considerar en la seva sentència que no era tan fàcilment detectable la incapacitat. Però va arribar a aquesta conclusió, com denuncia el ministeri públic, sense dur a terme “cap mena de prova”. En canvi, respecte de l’home, acabaria dient el TS que tenia una capacitat de comprensió limitada quan no hi ha cap prova pericial practicada per demostrar aquest fet i en primera instància mai no es va al·legar aquesta circumstància.
Amb tot, el ministeri fiscal va acabar presentant el recurs d’empara i ara el Tribunal Constitucional l’ha acollit favorablement, resolent que la sentència del Superior no respecta el procés degut i, a més a més, no ha estat degudament fonamentada. Per tot plegat, declara “la retroacció de les actuacions davant la sala penal per tal que dicti una nova sentència amb la garantia dels drets considerats vulnerats” i, per tant, si escau, el tribunal haurà de practicar les proves corresponents.