El sector bancari andorrà treu foc pels queixals per la consolidació d’una clara jurisprudència que evidencia que les entitats no van actuar adequadament a l’hora d’informar els clients quan els ‘col·locaven’ accions preferents. Ni tan sols amb la realitat que es vivia al Principat a l’inici de la passada dècada. La recent inadmissió a tràmit per part del Tribunal Constitucional d’un recurs d’empara presentat per MoraBanc avala com a bones, en general, les decisions de la sala civil del Tribunal Superior en relació al fet que els bancs, també en general, no van informar amb el detall que calia als clients minoristes del risc que corrien comprant preferents.
L’enuig del sector és, especialment, amb MoraBanc, l’única entitat que ha forçat tant la màquina judicial i que, per tant, ha permès establir una jurisprudència que en matèria d’accions preferents -el cas de les clàusules abusives de les hipoteques és lleugerament diferent encara que s’hi assembla força- atorga a qualsevol client un marc molt clar per poder reclamar. Malgrat que davant les reclamacions dels clients derivades de la crisi bancària internacional del 2008 els bancs van mirar de posar totes les traves que van poder, la majoria d’ells van acabar arribant a enteses extrajudicials amb els clients, justament, per evitar que els tribunals es pronunciessin amb la claredat que ho han fet.
Però MoraBanc ha acumulat demandes judicials -almenys una dotzena- i amb l’assessorament extern de Manuel Maria Pujadas ha forçat instància rere instància. Fins al Constitucional, que ara ha recordat a l’entitat bancària que els tribunals ordinaris han dut a terme un raonament lògic en les seves decisions. En el cas concret desestimat, el TC manté que “pel fet de considerar que l’anàlisi del conflicte contractual derivat de la gestió de l’ordre de compra de productes financers de risc havia d’efectuar-se des d’una ‘òptica més actual’, la sala civil no ha vulnerat l’article 10.1 de la Constitució. Aquesta aproximació no es pot considerar com irraonable o com oposada a la communis opinio del conjunt dels juristes. El raonament de la sala civil ha pres en consideració els elements del contracte que vinculaven l’entitat bancària i els clients no solament en relació amb el principi de confiança, sinó també en relació amb l’obligació d’una transmissió regular d’informacions”.
El cas sobre el qual s'ha hagut de manifestar ara el TC té a veure amb la compra d'accions per part d'una parella el 2005; la demanda inicial és del 2014
En el cas concret que ha acabat arribant al TC, es tracta d’una parella de clients que havia comprat accions preferents a MoraBanc el 2005 i que van promoure una demanda de nul·litat del contracte de compravenda per absència de consentiment el 2014. En primera instància, la Batllia va descartar la petició en considerar que feia molt de l’operació de compravenda. Però quan la sala civil del Superior va exigir al Tribunal de Batlles que es manifestés sobre el fons, ja des de l’inici la Batllia va concloure que el banc no havia explicat amb el detall mínim exigible als clients el risc que tenia el producte.
Recorden els tribunals que, certament, al 2005 els consumidors no gaudien de la protecció legal que tenen actualment. També recorden que ni de bon tros les entitats bancàries operaven amb la transparència que ho han de fer ara. Però d’aquí a que ni tan sols es lliurés una informació escrita o que la informació fos donada per la gestora habitual dels clients i el contracte es formalitzés a través d’un assentiment dels clients, sense experiència financera, via conversa telefònica hi anava un tros. D’aquí que anul·li el contracte per falta de consentiment informat, per dir-ho així, i totes les instàncies hagin anat mantenint el mateix posicionament tot i la insistència de MoraBanc en creure que s’estava aplicant un criteri retroactiu.
La immensa majoria de les demandes sobre accions preferents que s’han anat interposant contra entitats bancàries han resultat positives per als clients. De fet, en alguns actes i formacions públiques, els magistrats que emeten les sentències ja han anat explicant que la seva posició és clara i que, de forma habitual, les entitats bancàries van abusar dels clients. Les resolucions fermes han anat caient en cascada i els clients ja fa temps que estan sol·licitant l’execució de les mateixes. Això és, que els bancs els retornin els diners equivalents a la inversió que van fer al seu dia per l’adquisició dels títols.
Comentaris