El TC recorda en la seva resolució publicada aquest dimecres al BOPA que la seva funció no és fer de tercera instància judicial si no d’avalador del respecte als drets constitucionals, que no considera que s’hagin vulnerat en aquest cas. El recurrent, Joaquim Sobré, mantenia que les resolucions condemnatòries d’instància, i principalment la de la sala penal del Tribunal Superior, havien vulnerat la seva presumpció d’innocència o el dret de qualsevol persona a gaudir d’un tribuna imparcial.
El Tribunal de Corts, primer, i la sala penal del Tribunal Superior després, van condemnar el zelador per dos delictes menors d’abús sexual amb prevalença a, sumats, 39 mesos de presó condicionada a no tornar-hi en un termini de dos anys. A més, se li imposava l’obligació d’haver d’indemnitzar una de les víctimes amb 8.000 euros i se’l condemnava a la pena accessòria de dos anys de suspensió del càrrec d’agent penitenciari. Mentrestant, i contra el criteri de la fiscalia, tant en primera instància com en segona els tribunals van absoldre el carceller del delicte major d’agressió sexual, del delicte menor d’amenaces no condicionals i de la contravenció penal de vexacions lleus.
El carceller lamenta que se l'absol gràcies a imatges gravades i se'l condemna per manifestacions de les víctimes, una reclusa i una altra funcionària
L’home va acudir en empara al Constitucional tot recordant que se l’havia absolt a partir de gravacions que demostraven que no hauria comès el delicte pel qual estava acusat -Sobré va ser detingut el 12 d’octubre del 2012 i va estar dos mesos i mig tancat a la presó- i en canvi se’l condemnava a partir, únicament, de les manifestacions efectuades per les víctimes i sense tenir en compte les declaracions dels seus companys. Per tant, creia que no havia gaudit d’un judici just, d’un tribunal imparcial i que no se li havia respectat la seva presumpció d’innocència.
El Constitucional, però, recorda que no es feina seva jutjar matèries ordinàries i, per tant, el que no pot fer és revisar el judici. Ara, sí pot analitzar si les sentències han estat dictades sense un raonament lògic. I acaba concloent que “les resolucions impugnades no són arbitràries, estan motivades i fonamentades en Dret, tal com queda reflectit en el resultant II (sobre els fets provats) i en els considerants dels fonaments de dret” dels veredictes. Per tant, “aquestes resolucions no són, doncs, arbitràries, estan motivades i fonamentades en Dret, i es basen en la valoració judicial de les proves practicades”.
La inadmissió per part del TC del recurs d’empara obre la porta al ministeri d’Interior de suspendre de feina i sou l’agent. De fet, només dictar-se la sentència de la sala penal del Superior ja es va comunicar la suspensió a l’agent. Però la decisió es va revertir pocs dies després davant l’anunci de la interposició de l’acció judicial davant el Constitucional.