El Constitucional considera que oposant-se a les pretensions de la recurrent sols perquè el fiscal no hi està d’acord i sense justificar perquè el tribunal coincideix amb el parer del ministeri públic s’està vulnerant el dret a obtenir una resolució fonamentada de manera adequada. Per tant, es vulnera un dret fonamental i reconegut a la Constitució. D’aquí que s’estimi el recurs d’empara interposat per la defensa de la dona d’Higini Cierco en una sentència acordada divendres passat i notificada aquesta mateixa setmana.
El 20 de febrer d’aquest any, el Tribunal de Corts va dictar un aute amb el qual denegava la pretensió de la defensa que la causa dels whatsApp s’arxivés. L’únic argument ara que la fiscalia s’oposava al sobreseïment sol·licitat. En efecte, després que l’encausada es negués a acceptar una pena en el marc d’un judici ràpid per uns suposats delictes menors de tràfic d’influències i amenaces condicionals, la Batllia va tramitar les diligències escaients ara ja només pel delicte menor de tràfic d’influències. I va elevar la causa al Tribunal de Corts perquè fos jutjada. És en aquest marc, i seguint el que disposa la normativa vigent en matèria de procediment penal, que la defensa de la dona de Cierco va demanar que entenen que no hi havia elements suficients calia arxivar el cas.
El Tribunal de Corts va desestimar el sobreseïment del cas dels missatges enviats per una aplicació telefònica al·legant tan sols que el ministeri públic s’hi oposava
La fiscalia s’hi va oposar considerant que en el marc de la vista oral ja es podrà debatre si hi ha o no elements per condemnar o absoldre la processada. Vista dita oposició i sense anar més enllà que això, el Tribunal de Corts també va desestimar el sobreseïment. La defensa de la recurrent en seu constitucional va entendre que això vulnerava el seu dret a un procés judicial degut en la vessant d’obtenir una decisió motivada de manera escaient. I en aquest aspecte el TC li dóna la raó. I adverteix, en certa manera als tribunals, que no poden fer un seguidisme unilateral d’allò que digui o proposi l’acusació pública.
El Constitucional, en la seva fonamentació jurídica, recorda que d’acord amb la seva pròpia jurisprudència “en relació amb la motivació de les decisions judicial i que és concident en diversos dels seus punts amb la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans, és necessari que el justiciable conegui les raons de la decisió adoptada tot explicant la ponderació contradictòria de les argumentacions de les parts sense que calgui donar una resposta expressa i detallada a tots aquests arguments sinó a aquells que siguin decisius per al resultat del procediment”.
El TC recorda que les decisions que emanen d’una autoritat judicial han “d’incorporar i de fer evident la base argumental i l’opinió pròpies d’aquest tribunal, que posi de manifest el coneixement dels escrits de les parts i, en conseqüència, la seva decisió”. El Constitucional considera que “més enllà de la descripció de les funcions de l’esmentat ministeri fiscal i de la transcripció de l’opinió d’aquest, la coincidència amb el parer del fiscal i amb les raons que aquest exposa poder ser compartibles però haurien d’haver estat assumides i explicitades com a pròpies”.
I encara colla una mica més quan afirma que “les motivacions de les decisions del Tribunal de Corts han de ser les seves, no les del ministeri fiscal. Poden coincidir, però l’aute del tribunal exigeix una motivació directa”. I això no treu que el tribunal que havia d’adoptar la decisió optés per arxivar o no arxivar la causa. D’aquí que el TC dóna la raó a la recurrent i obliga el Tribunal de Corts a què torni a manifestar-se sobre si procedeix o no el sobreseïment de la causa. Però que sigui quina sigui la decisió, aquesta porti la justificació del propi tribunal i no l’argumentari exclusiu de la fiscalia.
Comentaris