Montserrat Badia, una de les branques de la família que manté el plet successori, va reclamar que es fes fora el comú com a explotador del telecabina i que se li retornés a ella, i només a ella, la possessió de la instal·lació, dels terrenys on hi ha l’aparcament i alguna que altra servitud. La corporació massanenca s’ha oposat sempre a decantar-se per una o altra branca familiars en pugna. En aquest marc, la sala civil del Tribunal Superior va entendre que abans de decidir retornar res cal que la família que es discuteix per l’herència resolgui les seves diferències.
Aquestes diferències fa molt temps que es discuteixen davant dels tribunals però encara no hi ha una decisió. Badia considerava que la sala civil havia canviat el seu criteri jurisprudencial i que això no era correcte en el marc d’un conflicte contractual, el relatiu al lloguer del telecabina i posterior demanda de desnonament. Entén aquesta part que s’havia d’haver donat lloc a les seves pretensions, a la seva demanda, i ja està.
El Constitucional, però, ve a dir que la qüestió va molt més enllà d’un simple contracte i que com els tribunals ordinaris han argumentat acuradament hi ha una pugna successòria que cal resoldre abans que cap altra cosa, amb la qual cosa avala que es freni el desnonament i qualsevol altra decisió fins que no quedi clar qui (Montserrat Badia o Antoni Morell -que ha estat cridat pels tribunals a donar el seu parer sobre la qüestió, fet que també ha enutjat Badia- o tots dos) és propietari de què.