L’operació financera no es veu clara en molts sectors de la població, tampoc dins de la corporació malgrat l’informe fet per l’interventor. A més, no està clar que el Prat Gran sigui l’única opció de pulmó verd pel centre de la parròquia. Menys encara a un mínim de 38 milions. Hi ha fins i tot dubtes que l’endeutament anunciat pel cònsol durant la reunió de dimecres sigui el real. Les xifres, segons algunes fonts, hauria obviat reconduïts cap als primers mesos de l’any que ve per poder ‘tunejar’ les dades. Però més enllà d’això, que també tindrà incidència amb la decisió sobre la compra o no de tres de les parcel·les que configuren l’actual Prat Gran, hi ha una gran trencadissa entre els actuals consellers comunals.
Liberals d’Andorra ja va anunciar una posició ferma i contrària a l’operació durant la sessió comunal que es va celebrar aquest dijous. La consellera Maribel Lafoz va ser molt contundent a l’hora de mostrar-se en contra de l’operació tal i com està plantejada. També va ser clar Jordi Troguet, l’altre conseller liberal, en relació amb la seva oposició, encara que el seu posicionament no seria tant contundent com el de la seva companya. Entre els dos consellers de la minoria socialdemòcrata també hi ha reticències sobre l’operació, segons les diverses fonts consultades. Joan Sans estaria manifestament en contra del projecte tal i com es planteja i Pere Marsenyach tindria més dubtes i fins i tot, a darrera hora, podria votar a favor de l’adquisició encara que l’escenari més plausible seria l’abstenció.
Tres consellers de la majoria d'UP DA serien ara més favorables a votar en contra que no pas a donar suport al plantejament 'consolar'
Les fonts consultades han assegurat, a més, que dins la majoria d’UP DA hi ha tres consellers que ara per ara podrien acabar votant en contra del plantejament fet pel cònsol, que és qui més defensa amb ungles i dents l’operació. Curiosament, però, Jordi Torres Arauz és segur que no tornarà a repetir el proper mandat passi el que passi. La llei no el deixa tornar-se a presentar. No com a cònsol. I és evident, doncs, que no formarà part de cap candidatura. Entre la majoria demòcrata, segons les fonts, els principals opositors al projecte que defensa Torres Arauz serien Josep Maria Mas, Laura Mas i Jordi Rogel. Tot plegat, i en funció de com vagi la qüestió, podria donar un empat.
El cònsol té clar que la divisió és molt gran i que es pot trobar que hagi de fer valer el seu vot de qualitat per fer avançar l’’Operació Prat Gran’. Però ara per ara està disposat a ‘aplicar’ aquesta ‘mesura de força’. Torres Arauz també va afirmar dimecres davant els periodistes que no veu malament l’opció de donar llibertat de vot -seria la única opció que permetria visualitzar les diferències a l’interior de la majoria- però alhora es va oposar rotundament a cap mena de consulta popular. Ni tan sols és partidari de deixar ajornada la decisió per després de les comunals. I en això té el ‘suport’ de la propietat, que planteja un caixa o faixa i si no arranca un acord de compra-venda i lloguer pot instar el desnonament del parc.