La llei òmnibus per afrontar les conseqüències econòmiques de la crisi del coronavirus ja és una realitat. El text, oficialment Llei de mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia de SARS-CoV-2, ha estat aprovat pel Consell General en una sessió “excepcional”. Tant per la forma -amb tot just 14 consellers- com pel fons. La votació ha estat unànime, com també la sensació que, sigui per si la crisi s’allarga en el temps, sigui per quan s’hagi acabat, tocarà plantejar noves mesures per ajudar al teixit econòmic. I es vol, així ho han indicat des de totes les formacions, també amb consens i amb unitat. El ple també ha donat vistiplau a la llei que regula els estats d’alarmar i d’emergència.
La sessió ha evidenciat que tots els grups han treballat per assolir un consens amb els texts que se sotmetien a votació. Els tres -les dues lleis i una modificació del reglament del Consell General per aplicar els estats d’alarma i excepció- han estat aprovats sense necessitat de fer votació. Simplement, per la fórmula de l’assentiment dels catorze parlamentaris presents, tots ells respectant la distància de seguretat amb la resta de membres de la cambra.
Pel que fa a la llei òmnibus, tots han coincidit en expressar la voluntat que aquest consens no s’acabi aquí. El desig és continuar el treball conjunt, deixant de banda les diferències ideològiques i de partit, per analitzar noves mesures si aquestes són necessàries en el futur. De fet, ho seran, almenys si es fa cas a les intervencions. En el pitjor dels casos perquè la crisi sanitària s’allargui i calgui aplicar nous ajuts al teixit econòmic per a la seva resistència. En el millor, perquè es pugui donar per acabada i s’hagi d’elaborar un paquet de mesures per ajudar a la represa de l’activitat econòmica.
Abans d’iniciar la sessió, la síndica general, Roser Suñé, ha volgut tenir unes paraules sobre els “dies complexos” que es viuen, tot “fent arribar els desitjos de recuperació als afectats i el condol per la pèrdua que vam tenir ahir”. També ha volgut agrair la tasca realitzada pel col·lectiu sanitari i per altres sectors que, durant la crisi, es mantenen treballant per assegurar les necessitats bàsiques. A la vegada, ha volgut remarcar que “ens mantindrem ferms al servei dels ciutadans”. El missatge, sense figures, ha estat compartit per tot l’arc parlamentari.
Pel que fa a la llei òmnibus, el cap de Govern, Xavier Espot, ha explicat que serveix per afrontar “el deure de fer tot el possible perquè els nostres motors econòmics puguin arrencar de seguida un cop passin les mesures de confinament”, tot advertint que “si deixéssim morir les empreses, l’arrencada seria molt lenta”. A la vegada, ha volgut remarcar la “resposta unànime” de tot l’arc parlamentari. També ha afirmat que “seguirem treballant en plans de contingència per fer front a un empitjorament de la situació” i, al mateix temps, “amb mà estesa a altres formacions i societat civil, en un pla de reactivació de l’economia”, ja que “tant important és injectar ara recursos com planificar la represa de l’activitat”.
PS i Terceravia han votat a favor dels textos i s'han mostrat disposats a seguir treballar amb consens per futures mesures
Des del grup demòcrata, la vicepresidenta Mònica Bonell, ha volgut mostrar l’esperança que “durant les properes setmanes puguem començar a mirar de cara la Covid-19 i aixecar algunes restriccions”. Llavors, “serà el moment d’encarar una segona fase” on tocarà “afrontar segurament una crisi econòmica per la dependència que tenim del nostre entorn”. La canillenca ha advertit que “seran la pitjor primavera i estiu en molts anys però hem de legislar perquè les conseqüències siguin les mínimes” i ha assegurat que “si seguim treballant tots plegats, perquè el virus no entén d’ideologia, ho aconseguirem”.
El socialdemòcrata Pere López ha indicat que el sí al text té diverses raons: responsabilitat, sentit d’Estat, patriotisme o el suport a empresaris i treballadors. També ha volgut advertir que “no s’ha de confondre la unitat amb l’obligació de fer les anàlisis que pertoquin, mirar models comparats, parlar amb agents econòmics i socials i fer més propostes”. El parlamentari ha apuntat que “cal mantenir aquestes línies de treball” i “començar a pensar en una segona fase de mesures i decisions més valentes, amb injeccions directes a empreses i autònoms pel manteniment dels llocs de treball”.
Des de Liberals, Ferran Costa ha volgut celebrar que “tots i totes haguem entès que cal deixar de banda els interessos de partit” i que “no és el moment de treure rèdits polítics”. Al mateix temps, ha admès ser conscient que “les mesures no solucionen tot però ajudaran molts ciutadans”. I, de cara al futur, ha remarcat que “seguirem treballant en les mesures que calguin perquè ningú no quedi enrere”.
Tots els grups han volgut donar les gràcies als ciutadans que segueixen el confinament i als treballadors dels sectors actius, com ara els sanitaris
El cap de files de Terceravia Josep Pintat, ha explicat que, malgrat donar-hi suport, la llei “parteix d’una filosofia diferent de la nostra, que era intentar destinar una quantitat de fons més importants”. Així, ha deixat clar que “creiem que no és suficient” i ha defensat que “a partir d’avui, hem de buscar més fons, hem de posar el Govern, al centre”, ja que “ens trobem en una situació d’economia de guerra on l’Estat és el pal de paller”.
Per la seva banda, Carles Naudi, des de Ciutadans Compromesos, ha afirmat que “toca fer pinya i unitat; llençar un missatge a tots els andorrans i residents que estem junts per solucionar això com més aviat millor”. Cal, ha indicat, “sortir d’aquest gran problema de la millor manera i de la forma més ràpida possible sense que ningú quedi pel camí”.
Vistiplau també unànime a la llei dels estats d’alarma i emergència
El Consell també ha aprovat sense cap fissura els dos textos necessaris perquè, en qüestió de pocs dies, sigui possible aplicar l’estat d’alarma, si Govern ho considera escaient. Tot i això, s’ha deixat clar que aquesta no és, de moment, la voluntat. Espot ha indicat que “no significa que tinguem la intenció de decretar-lo tan bon punt entri en vigor”. La seva tramitació, però, respon al fet que “tenim l’obligació de disposar de tots els mecanismes necessaris per contenir la pandèmia”.
De forma similar s’han expressat els diferents grups. En línies generals, han volgut mostrar la confiança en el fet que la ciutadania serà prou responsable perquè no sigui necessari anar més enllà.
Espot nega que s'hagi demanat als coprínceps que sancionin les lleis abans dels terminis fixats a la Constitució
Un aspecte del qual s’ha parlat també, amb relació a totes dues lleis, és el temps que trigaran a estar en vigor. Totes dues, com qualsevol projecte legislatiu aprovat a la cambra, requereixen la signatura dels coprínceps, que, Constitució a la mà, disposen d’entre vuit i quinze dies per fer-ho. Espot ha negat que, en cap moment, s’hagi demanat que la sanció es faci abans que passi el termini mínim. “Hem parlat amb els seus serveis, i fins i tot, amb el mateix Copríncep episcopal. Se’ls ha consultat i s’ha parlat d’aquest termini i hem donat la nostra opinió però en cap moment se’ls ha instat a fer res. Ens hem remès al que els serveis jurídics els hi posessin sobre la taula. Era la nostra obligació cercar, dins del que estableix la Constitució, les vies i els mecanismes perquè les lleis estiguin en vigor com més aviat millor”.
Tot i això, el cap de Govern ha recordat que la llei òmnibus “ja inclou elements retroactius” i que “ja treballem en mesures que no necessiten la seva aprovació, com ara els mecanismes financers” que, ha afirmat, “es poden implementar amb independència que puguin entrar en vigor”.
Comentaris (5)