El comú de Sant Julià mantindrà Josep Maria Altimir com a càrrec de relació especial malgrat que durant tres mesos no podrà exercir com a interventor. La decisió formal s’adoptarà durant una sessió de consell a porta tancada -un fet gairebé insòlit actualment- que està previst que se celebri dimarts al vespre. El cònsol major lauredià, Josep Miquel Vila, ha afirmat aquest matí que manté íntegra la confiança en Altimir, després que fos condemnat dissabte en virtut d’una ordenança penal per un delicte d’omissió del deure de perseguir delictes. Vila ha assegurat que es tracta d’una condemna “molt i molt lleu” derivada de la “mala interpretació d’un reglament”. En relació a les penes més severes imposades als excònsols Montserrat Gil i Manel Torrentallé, el mandatari comunal ha admès que “desmereixen la institució i la classe política”.
L’escàndol de les targetes de crèdit del comú de Sant Julià va tenir el seu esclat definitiu a partir de dijous i durant tot el cap de setmana. La parròquia encara viu sumida en un cert impacte. I entre una divisió d’opinions, que també afecta el conjunt del país. Una divisió entre els que consideren que les condemnes encara han estat massa suaus i, d’altra banda, entre aquells que sense qüestionar que Gil i Torrentallé poguessin haver fet coses malament (fins i tot que Altimir no exercís prou control) lamenten que les detencions s’hagin practicat quan s’han practicat, amb altres afers ‘lletjos’ de plena actualitat que momentàniament han quedat aparcats. Més enllà d’això, l’excònsol major laurediana hauria pogut sortir avui del centre penitenciari per poder exercir la seva jornada laboral al ministeri d’Afers Socials. La inhabilitació imposada, de sis anys, només l’afecta per a l’exercici del càrrec de cònsol major, un càrrec que és evident que no ocupa.
Una inhabilitació és també la que s’imposa a l’interventor comunal Josep Maria ‘Txema’ Altimir. L’article 405 del Codi penal només preveu per als condemnats per aquest precepte que se’ls inhabiliti en les funcions del càrrec que exercien quan haurien comès el delicte de què se’ls acusa. A Altimir se li va imposar una inhabilitació de tan sols tres mesos. De forma habitual, una inhabilitació hauria de suposar un tall en la relació laboral o institucional. És a dir, a un polític se l’hauria d’apartar del càrrec i a un càrrec assalariat se li hauria de rescindir el contracte. Però en ser la pena imposada tan menor, la mateixa normativa legal estableix que aquella inhabilitació es pot substituir per una suspensió de sou i feina en relació amb el càrrec que s’exercia durant la comissió del delicte pel qual s’ha penat l’inhabilitat.
Raonament tècnic-jurídic
Tècnicament, doncs, se l’inhabilita, no se’l suspèn de sou i feina. I com que segons la normativa pot continuar treballant, Altimir el que segurament farà -això s’ha d’acordar aquest dimarts en la sessió secreta- serà assumir altres funcions en el marc del comú, més enllà que se’l pugui enviar unes setmanes de vacances, per posar un exemple. Les tasques d’intervenció les haurà d’assumir una altra persona, probablement un funcionari de comptabilitat o finances del propi comú o un col·laborador extern habitual en aquesta àrea que ja estigui ‘en nòmina’ del comú. Farà tasques d’intervenció delegada. I és que no hi ha dubte que Altimir és una persona de l’extrema confiança del cònsol major actual i està molt ben valorat entre els seus companys.
De fet, Altimir, interventor de carrera a Govern, hauria plegat del comú lauredià si no hagués estat per l’arribada de Vila al consolat. L’actual mandatari comunal el va convèncer per a la seva continuïtat i tots dos -Vila havia estat també vinculat professionalment a la fiscalització financera de l’Estat en una altra època, i d’aquí la relació entre tots dos- van imposar uns mecanismes de control i treball molt més eficaços i clars que, segons diverses fonts comunals, estarien donant els seus fruits. De fet, no era inusual fins ara veure Vila i Altimir deixar les instal·lacions comunals molt tard. Sovint ja caiguda la negra nit.
Altimir va ser el primer, poc després de l’arribada de Montse Gil i Manel Torrentallé al consolat, que es va queixar de les males praxis que imposaven els mandataris. Certament, es va plantar davant algunes actituds i va ser més laxe en altres. Per allò que se l’ha condemnat és pel fet de permetre que els cònsols abonessin despeses d’una societat teòricament privada (Camprabassa-Naturlandia) amb la targeta de crèdit d’una institució pública. És a dir, el comú. Després, és clar, la despesa s’imputava a qui tocava i s’havia acabat el bròquil. O com ha dit Josep Miquel Vila aquest matí: "D'alguna manera tot es quedava a casa". I ha insistit: ”És un delicte suau, que podria haver fet qualsevol”. Per tant, a Altimir, que va acceptar l’ordenança penal per poder recuperar la llibertat i perquè es tanqués el tema d’una vegada, se’l va condemnar al delicte menor d’omissió del deure de perseguir delictes tipificat a l’article 405 del Codi penal en relació amb l’article 390 de la mateixa normativa. Això és, la utilització temporal de béns públics. Per tant, béns que no han desaparegut ni ningú no se n’ha apropiat definitivament.
Torrentallé i Gil
Justament, d’aquest darrer delicte, del 390, és del que es fa responsable l’excònsol menor Manel Torrentallé. L’exmandatari comunal lauredià dissabte al matí estava disposat a no sotmetre’s a un judici ràpid ja que ell assegurava haver acreditat degudament totes les despeses que va dur a terme. Almenys, totes aquelles en relació a les quals venia acusat i per les quals va ser detingut dijous al matí quan tornava a la Mútua Elèctrica de Sant Julià després d’haver esmorzat. Finalment, i fent cas als seus assessors legals, va acceptar la proposta de condemna formulada per la batlle Canòlic Mingorance. Això és: un any de presó condicionada a pagar 10.000 euros de multa (si els paga no haurà d’ingressar al centre penitenciari) i dos anys d’inhabilitació per al càrrec de cònsol menor.
En el cas de Montserrat Gil se li van atribuir tres delictes i se li va imposar una sola pena global. Així, se la va acusar de sostracció de béns públics, d’utilització temporal dels mateixos béns i en relació a la falsificació de tiquets per justificar les despeses també se la va condemnar per la creació, ús i comercialització de document inautèntic. En conjunt se li va imposar una pena de presó de dos anys dels quals quatre mesos ferms en internament parcial o règim de semillibertat. Això vol dir que l’excònsol major pot sortir a treballar però la resta d’hores, inclosos els caps de setmana, ha de fer estada a la Comella. Això durant quatre mesos. Els vint mesos restants de condemna no ferma no els haurà de passar a la presó sempre que pagui la multa imposada, que també és de 10.000 euros. En el seu cas se la inhabilita per a sis anys en relació amb l’exercici de cònsol major. Res té a veure amb el fet de ser funcionària. La condemna no l’impedeix ni treballar ni mantenir la relació laboral amb l’administració central, en aquest cas.
El cònsol major lauredià actual, Josep Miquel Vila, ha assegurat en una breu valoració de tot plegat aquest matí que “acatem” i “respectem” la decisió judicial malgrat que pugui embrutar la imatge del comú -que es mira de redreçar sent més estricte en els controls de tot tipus que s’estan duent a terme, també a Naturlandia- i la confiança en els polítics. Encara que no ho ha dit, una part del comú i de la societat laurediana està molesta amb com es van esdevenir els fets. I sobretot, pel fet que es detingués les tres persones en qüestió, dues de les quals han estat condemnades a penes molt menors i encara perquè no van voler més mals de cap. Els seus respectius advocats en van demanar l’absolució. El fiscal, que era molt més sever, va veure com en tots els casos la batlle reduïa en molt les condemnes que proposava. Cal deixar constància també que en el marc d’una ordenança penal o judici ràpid del sistema jurídic andorrà les penes que es poden imposar són com a molt la meitat del màxim que preveu el Codi penal en cada cas.
Comentaris