- La cúpula d’Alma Learning Group, la firma que controla el 75% de l’accionariat de l’escola des del maig, reuneix aquest dilluns la comunitat educativa per anunciar que s’integra a un altre grup
- El centre massanenc passarà a formar part de Nace Schools, que està implantat educativament en quatre països però que fins fa uns mesos formava part d’un fons d’inversió d’alt risc
- De tot allò que el grup que també ‘controla’ les escoles Hattemer de París va assegurar que es donaria a nivell inversor no se n’ha vist res de res: l’equipament massanenc cau a trossos
- Els pares han vist com les quotes s’han incrementat un 3% i, alhora, també s’han augmentat els dies no lectius i el nombre d’alumnes per classe i, aparentment, està baixant el nivell d’exigència
- El clima laboral tampoc no ajuda, ben al contrari: set professors tenen interposada una demanda per incompliment contractual i amb altres companys són, suposadament, objecte d’assetjament
El Col·legi del Pirineu es mou en arenes movedisses. La mateixa operació que es va ‘vendre’ com a cabdal per rellançar l’escola internacional massanenca -el fet que la societat Alma Learning Group passés a controlar el 75% de l’accionariat del centre de l’Aldosa- compromet ara mateix el futur de la institució.
Com a mínim, el neguit, la incertesa i la pèrdua de qualitat s’estan consolidant entre la comunitat educativa. La intranquil·litat i els interrogants entre els pares dels alumnes és encara major des dels darrers dies. Els màxims responsables del grup que també gestiona les escoles Hattemer de París han de donar detalls, aquest dilluns, d’un nou canvi de titularitat del col·legi. Quedarà en mans d’un fons d’inversió.
D’allò que el grup que va agafar el comandament del Col·legi del Pirineu va assegurar que hi hauria quan al maig passat es va fer càrrec de la propietat i la gestió del mateix no se n’ha vist res de res. Ben al contrari.
L’escola, asseguren les fonts, va de mal en pitjor. I aquesta nova operació mercantil fa témer la immensa majoria de persones implicades amb el centre que aquest és, simplement, una pedra més d’un negoci estrictament financer. Poc importa, tenen por els pares i el conjunt de la comunitat educativa, els plans d’estudis o la formació que s’imparteixi per molt que el màxim representant d’Alma Learning Group, Pierre Lansonneur, asseguri que el nou canvi de propietaris garanteix “la continuïtat del projecte. En concret, el col·legi no canviarà el seu projecte educatiu ni la seva filosofia i es donarà encara més importància si cal a la vocació internacional del centre”.
L’explicació forma part d’una carta enviada dimecres de la setmana passada a tots els actors que intervenen en el Col·legi del Pirineu -pares, personal docent, personal de suport…- i en la qual
s’hi exposa que el grup que fins ara controlava el 75% de l’escola passa a formar part del Grupo NACE Schools. Cert que aquest grup gestiona, dirigeix -o almenys així ho afirma Lansonneur-, pràcticament una trentena de col·legis en quatre països europeus diferents (Espanya, França, Itàlia i el Regne Unit). Però també és cert que
NACE formava part fins a principi d’any d’un fons de capital risc liderat per un tauró financer com Ángel Corcóstegui. Si aquest home que ha participat en algunes de les fusions bancàries més importants d’Europa almenys va fer caixa venent la divisió escolar, al Col·legi del Pirineu entenen que aquest nou canvi de cromos que viu l’escola pot formar part d’una estratègia per comprar quelcom barat per després vendre’l car.
I aquest nou canvi de mans es dóna enmig d’un seguit de despropòsits importants. Amb una inestabilitat ben destacada, res del que semblava que hauria de ser fa tot just mig any s’ha donat. De fet, Lansonneur, un home que no transmet pas gaire bon rotllo segons els consultats, i el seu entorn anunciaven el juny un seguit d’inversions per canviar la cara, d’entrada, a l’entorn immoble. L’escola queia a trossos. I hi continua caient.
Tot i la vanaglòria del Govern quan es va informar que el Col·legi del Pirineu esdevenia germà dels Hattemer de París, no s’hi ha fet res de res, a l’Aldosa. Lluny d’això, els pares lamenten com, a poc a poc, ha anat caient el nivell de prestacions. A banda, també s’han perdut estudiants encara que això s’ha dissimulat sota un seguit de convenis -amb la UEFA per acollir alumnes que poden despuntar en el món del futbol, per exemple- que està modificant a poc a poc el perfil dels alumnes.
Les queixes es fonamenten, per exemple, en el fet que a partir d’aquest curs que tot just està en els seus inicis, l’escola farà vacances en èpoques, en moments, que era impensable que es fessin abans. Per exemple,
per Tots Sants mai hi havia hagut una setmana lliure. Enguany hi serà. El rati d’alumnat per classe també s’ha incrementat de manera notable. En alguns casos, el nombre d’estudiants supera la vintena, fet impensable en un centre que es pretén, que es vol, elitista i que, a més a més, es fa pagar, això sí, com a tal. Perquè les quotes, per exemple, no s’han rebaixat com sí s’ha rebaixat el nivell d’exigència educativa. El cost de la quota ha crescut un 3% tot i oferir menys dies de classe donat l’augment de dies de festa ja exposat.
L’alumnat es manté a l’entorn dels 200 nois i noies. N’han plegat, però, de certa llarga durada i llarga trajectòria al centre disconformes amb la nova política implementada des que Alma està al capdavant. En canvi, s’ha dit també,
s’hi han incorporat futurs futbolistes. La irrupció d’aquest perfil d’estudiant ha comportat, també, que s’hagin hagut de redissenyar els horaris. I les noves planificacions no agraden aquells pares que allò que miren en primer lloc és el rendiment escolar dels seus fills. Així, matèries troncals, clau, que els experts recomanen que es facin a primera hora del matí perquè l’atenció de l’estudiant és major, s’han col·locat ara a les tardes perquè el nou perfil d’alumnat pugui seguir-les. Aquest estudiant, cursa la matèria -les matemàtiques, per exemple- al seu ritme, però fa que la resta abaixi la marxa.
I encara, amb tot plegat, un altre element que troben els pares que també ha afectat i molt el centre i la seva atenció educativa és el clima laboral. La situació que afecta un bon nombre de docents i que, de retruc, es vulgui o no es vulgui, està malmetent, asseguren les fonts, la qualitat de l’ensenyament que s’hi ofereix.
Pràcticament des que Alma Learning Group va aterrar a l’Aldosa, mitja dotzena de professors -ara en són set- van portar a la Justícia un acord fixat amb l’anterior propietat pel qual se’ls rebaixava temporalment el salari. Aquella acció continua el seu curs a l’edifici de les Columnes. Però és evident que està repercutint en el desànim d’una part de l’equip docent i que, alhora, està comportant una mena de persecució, d’assetjament laboral, a aquells que van firmar la demanda o que manifestament s’han mostrat d’acord amb aquella actuació. Una desena de persones.
Resulta que el 2012, vist com afectava la crisi també al col·legi, la família Saludes, llavors majoritària al centre, va demanar al personal que es rebaixés un 10% el salari amb la condició que aquest escenari es deixaria sense efecte quan el compte d’explotació tornés a l’equilibri. I que a partir de llavors es tornaria a la remuneració inicial i, fins i tot, es miraria d’anar recuperant, amb el temps, allò que s’havia deixat de percebre. Quan Alma Learning Group va aterrar al Col·legi del Pirineu, Lansonneur i el seu equip van imposar que el salari amb el 10% de retallada inclòs es consolidava. És a dir, que la remuneració del personal seria ja de forma fixa aquell X-10%. I aquí va ser quan es va revolucionar el pati.
El pati dels mestres, dels professors. I encara més es va encendre quan alguns d’ells van poder tenir accés a la comptabilitat de l’empresa i van descobrir que ja feia un parell d’anys que l’escola havia tornat a recuperar el camí previ a la crisi i, en conseqüència, a feia un parell de cursos que s’hauria d’haver deixat sense efecte la tisorada. D’aquí que, tot plegat, acabés a la Batllia. I que el clima s’enverinés. I això es nota. I se suma a la resta d’incompliments, o de canvis, que s’han anat vivint a l’escola d’ençà que la societat de Hattemer és al capdavant. I ara només faltava que enmig de tot plegat la comunitat educativa tingui la sensació que l’escola no és gran cosa més que una moneda de canvi. Un peça en un engranatge financer que l’únic que busca és, i això en el millor dels casos, fer diners. La comunitat educativa en rebrà aquest dilluns més notícies. Però al Col·legi del Pirineu, asseguren, no guanyen per ensurts.
Comentaris