El magistrat Ismael Moreno va dictar dimecres l’aute en qüestió en què es comunica a Caixabank que està formalment investigada pel delicte de blanqueig i se la commina a designar advocat perquè la representi en la causa. En l’esmentada resolució, el jutge explica que tant la policia judicial com el Sepblac -l’equivalent a l’UIFAnd andorrana- van “detectar en el període 2011-2015 una sèrie de comportaments en directors i empleats de determinades sucursals de Caixabank que han ajudat presumptament persones físiques i socials de nacionalitat xinesa a aprofitar-se dels guanys il·lícits de les seves defraudacions i contraban de mercaderia”.
El jutge Ismael Moreno acusa el banc d’haver fet cas omís als múltiples requeriments judicials que va rebre mentre que l’entitat andorrana va tallar l’operativa amb Pallardó d’iniciativa pròpia
En l’aute es remarca que a banda de gestors i directius d’oficines de l’entitat bancària a la corona metropolitana de Madrid, també els responsables generals del banc de l’àrea de compliment normatiu haurien estat molt laxes. I que, de fet, no s’haurien complert en alguns aspectes les normatives internes de la pròpia entitat. També explica la interlocutòria que el banc d’origen català hauria fet cap omís a les advertències del Sepblac o a les ordres judicials que arribaven a l’entitat tot informant de la investigació per blanqueig de capitals d’alguns -desenes- dels clients xinesos. Es movien grans quantitats d’efectiu i s’empraven testaferros per dur a terme operatives.
Caixabank hauria tingut clients implicats en fins a quatre operacions contra empresaris xinesos com a mínim (Emperador, Sneake, Juguetes i Pólvora). Justament, l’activitat comercial i dinerària amb Caixabank s’hauria iniciat quan BPA va tallar l’aixeta a Rafael Pallardó, que presumptament blanquejava diners per a Gao Ping. El 2011 Pallardó va continuar treballant amb Andbank i MoraBanc però la majoria d’empresaris xinesos dels polígons industrials madrilenys que res no tenien a veure amb Andorra van vehicular les seves operacions, suposadament, cap a Caixabank.
‘Modus operandi’
L’operativa descrita en l’aute del jutge Moreno coincideix gairebé fil per randa amb el que sempre va explicar BPA. Empresaris xinesos haurien “acumulat ingents quantitats de diner en efectiu procedent d'una dinàmica comissiva de defraudacions continuades. D'inici, les esmentades organitzacions van menysvalorar les declaracions aranzelàries d'importació de la mercaderia en euros, el preu dels contenidors fins a 6 vegades per sota del seu valor”. I continua explicant que “un cop infravalorada la mercaderia, les organitzacions esmentades van aconseguir eludir el pagament de les quotes degudes per l'IVA a la importació en territori europeu. Seguidament un cop les mercaderies s'introduïen en territori nacional eren objecte de compravendes successives en l'economia submergida, sense aconseguir mai quotes d'IVA a ingressar en les transaccions”.
Evidentment, com que adquirien més gènere del que declaraven, també ingressaven molts més diners del que presumptament correspondria. A més, els comerços de ‘naturalesa’ xinesa, per la seva manera de funcionar, solen generar molt efectiu. En fi, el mateix modus operandi que en el cas que afectava BPA. Tot evasió fiscal malgrat que també es parli de contraban de mercaderies o vulneració del dret de propietat intel·lectual. L’evasió fiscal, fins fa quatre dies, no era delicte al Principat. De fet, el contraban i el delicte contra la propietat intel·lectual tampoc no estaven tipificats com a delictes subjacents del blanqueig quan se suposa que BPA feia les suposades compensacions. No es va tipificar fins al 2015.
El percentatge d’evasió impositiva que es feia en les operacions d’adquisició de mercaderia que tenien relació amb l’operativa bancària realitzada amb BPA és coincident amb la detectada per la policia judicial espanyola en el cas de Caixabank. Però hi ha clares diferències que fan que la pràctica de l’entitat bancària sigui molt més irrisòria que la de l’entitat catalana, això, a banda de no ser delicte el frau fiscal al Principat. En efecte, en el cas de BPA no es va utilitzar ni banca on line ni testaferros ni societats interposades. Només s’operava amb una persona física (Pallardó) i estava plenament identificada.
El delicte fiscal no ha estat tipificat al Principat fins fa quatre dies i el 2011 ni el contraban ni el delicte contra la propietat intel·lectual no eren subjacents del rentat de diners
A més a més, va ser el banc, per iniciativa pròpia, qui va tallar l’operativa quan va adonar-se que podia suposar un problema. Per tant, en cap cas no es va fer cas omís a cap ordre judicial. Ben al contrari, BPA no hauria rebut cap requeriment judicial fins un any després d’haver trencat la relació amb Pallardó. I les diligències associades a aquell requeriment no van arribar enlloc. A més, en el cas de BPA, i com van certificar les auditories, sí que es complia la normativa interna de l’entitat. I el departament de compliment normatiu en va fer un seguiment escrupolós.
Diverses fonts jurídiques han destacat la importància de la resolució, que unida a altres sentències fermes dictades fins i tot pel Tribunal Suprem espanyol que absolen policies que suposadament haurien comès delictes que afavorien els interessos dels empresaris xinesos, deixa clar que el ‘cas Emperador’ es tractava únicament i simplement d’una qüestió d’evasió fiscal. És a dir, el fruit de bona part del negoci bancari andorrà durant anys i, per tant, res que no estigués emmarcat en la pràctica habitual dels bancs del Principat. Per això, han remarcat les fonts jurídiques consultades, queda clar la insostenibilitat de la causa general contra BPA.
En tot cas, els advocats dels processats pel ‘cas BPA’ estan buscant la via processal adequada per fer arribar al tribunal jutjador -el Tribunal de Corts, que està a l’espera d’una eventual resolució del Tribunal Constitucional en relació amb el recurs d’empara per la presència del Govern i els accionistes minoritaris en qualitat d’acusació particular- la interlocutòria de l’Audiència nacional i fer més evident encara que en allò que alguns ara han volgut denominar com a ‘cas Gao Ping’ no hi havia res més del que hi ha hagut sempre en la immensa majoria de dipòsits bancaris a Andorra: evadir impostos d’altres jurisdiccions.