El Govern va autoritzar el canvi d’accionariat aquest dimecres, segons que va anunciar el ministre de Finances i portaveu, Eric Jover, però no va voler donar cap detall de l’operació més enllà d’assegurar que tant la gestió del túnel com els llocs de treball estaven garantits. De fet, Túnel d’Envalira va rebre l’adjudicació de la concessió de manera provisional l’octubre del 1997 i per 50 anys. Els socis inicials de la concessionària, vist el resultat del concurs que es va fer al seu dia, van ser Cubiertas, Entrecanales, Fomento de Construcciones y Contratas, Banca Reig i Banco Bilbao Vizcaya. Les dues entitats bancàries van participar en el finançament de l’obra.
La gestora de fons d’origen valencià NDG Envalira Invest és qui mobilitza les Family Office espanyoles que té de clients per cobrir el 80% del desemborsament necessari
Amb el temps i els canvis empresarials haguts en moltes companyies, hi va haver posicions que es van anar subrogant fins que a 31 de desembre del 2019 -de fet encara avui- l’accionariat de Túnel d’Envalira estava en mans en un 80% del gegant de la gestió d’infraestructures Globalvia, i en un 10% tant per Andbank com per BBVA. Les tres empreses obtindran una plusvàlua, que les fonts no han pogut quantificar, amb la venda de les accions. En tot cas, per al banc andorrà el benefici obtingut amb la venda de les participacions -que li suposa un ingrés al tomb dels 5,5 milions- era prou significatiu. Tant, que el fet de no poder computar dita plusvàlua en l’exercici 2019 trastoca els plans de l’entitat, segons que han confirmat les fonts consultades.
I és que la idea inicial era escripturar la compra-venda d’accions abans de final d’any, amb la qual cosa els accionistes sortints haurien pogut imputar la plusvàlua en els seus comptes de resultats del 2019. Però, segons les fonts, el Govern d’Andorra va dilatar el vistiplau de l’operació i ara, a no ser que es faci un ‘arranjament’, els guanys d’Andbank del 2019, per exemple, es veuran minvats per aquesta circumstància, fet que hauria comportat no poques tensions.
Més enllà d’això, les fonts consultades han explicat que Globalvia estaria desinvertint en alguns projectes en què està o estava ficat per ‘recomanació’ de la Unió Europeu i les lleis de la competència i similars. D’aquí que s’obrís una mena de subhasta, ja fa mesos, per mirar qui podria estar interessat en les participacions de Túnel d’Envalira. I és aquí on apareixen NDG Envalira Invest i Crèdit Andorrà. Les fonts consultades no han pogut aclarir el rerefons de tot plegat, però sí alguns dels fets objectius que hi hauria sobre la taula i que s’han d’acabar de materialitzar, tot i que hi poden haver canvis. En ser companyies privades, els detalls exactes només els saben elles.
L’entitat bancària andorrana havia de buscar inversors locals -que podria acabar sent la corporació canillenca- per cobrir el 20% restant
Sia com vulgui, Crèdit Andorrà considera que el túnel pot ser un projecte i alhora una inversió estratègica. Més encara si es decideix tirar endavant la construcció del vial del solà del Pas de la Casa per desenclavar aquest nucli encampadà i tenir una altra sortida per a casos com els viscuts la primavera passada amb l’esllavissada a l’RN-22. NDG Envalira, segons les fonts, a través de la seva matriu, Net de Gerrers, liderada pel valencià Eduard Navarro Ghanem, s’encarregaria d’aportar inversors d’entre el seu portafoli de clients per cobrir el 80% del desemborsament necessari per fer front a l’operació.
En principi, segons les fonts, aquest 80% del total acabaria en últim extrem en mans de diversos Family Offices espanyols. NDG Envalira actuaria com a contenidor de tots ells, per dir-ho d’alguna manera. L’altre 20% s’hauria compromès Crèdit Andorrà a col·locar-lo entre socis locals, entre inversors andorrans. I hores d’ara no estaria clar -o almenys no hauria transcendit- si l’entitat bancària hauria aconseguit convèncer algun inversor. Si no fos el cas, segons les fonts consultades, hi havia la possibilitat que el comú de Canillo, soci de Crèdit Andorrà a Ensisa, acabés subscrivint l’esmentat 20%.
Quinze dels 55 milions en què s’ha xifrat l’operació el desemborsen els inversors directament en subscriure la compra-venda; la resta estaria finançada a través del banc dirigit per Xavier Cornella
Aquesta operació ja s’hauria tractat amb la corporació sortint, almenys amb el cònsol Josep Mandicó, però la proximitat de les eleccions i el fet que el Govern no acabés autoritzant l’operació en la data que es preveia, va fer que el mandatari comunal canillenc anunciés que deixava qualsevol decisió en mans de la corporació futura. Per tant, i si Crèdit Andorrà no ha trobat altres inversors diferents, l’equip que lidera Francesc Camp haurà de prendre una decisió en breu. Cert que una de les boques del túnel s’escau a tocar de territori canillenc, però les fonts consultades no han acabat de poder aclarir quin seria l’interès del comú en participar en una operació d’aquesta mena.
Més encara. Dels 55 milions en xifres rodones en què estaria quantificada l’operació, 15 milions els aportarien de forma directa el conjunt dels inversors, siguin els que siguin i quants siguin, en el moment de subscriure la compra de les accions. La resta, els 40 milions en xifres rodones, potser una mica més, que faltarien, serien coberts a través d’una operació de finançament dissenyada i gestionada per Crèdit Andorrà, que com a mínim per aquí ja faria quelcom de negoci. En qualsevol cas, caldrà veure el desenllaç final els propers dies. Algunes setmanes a tot estirar.