- La Batllia analitza una gravació d’àudio que prova les amenaces de Madrid als màxims dirigents del grup BPA ja que pretenia dades bancàries de la família Pujol
- El batlle encarregat de la investigació judicial de les coaccions a dirigents de l’entitat bancària ha rebut un enregistrament en què l’agregat d’Interior de l’ambaixada adverteix Joan Pau Miquel
- Celestino Barroso avisa el llavors conseller delegat del banc que si no es col·labora amb el que li demanin des de Madrid, les empreses seran sotmeses a un “‘hachazo’” amb el suport d’EUA
- La fiscalia i, com a mínim el cap de Govern, Toni Martí, també estarien al corrent de l’existència del document sonor, que reflectiria una trobada a la seu central de BPA el 2 de juny del 2014
“El Banco de España se va a cargar Banco Madrid. Depende de ustedes que se quede en nada.” L’afirmació és de l’inspector en cap de la policia espanyola Celestino Barroso, agregat d’Interior a l’ambaixada d’Andorra fins fa algunes setmanes. És una de les frases ‘amenaçadores de bon rotllo’ que Barroso va deixar anar per compte de “Madrid” a Joan Pau Miquel, l’exconseller delegat de Banca Privada d’Andorra (BPA) i, també, màxim executiu de la seva filial espanyola. Era el 2 de juny del 2014.
Llavors començava el serial de coaccions que continuaria, ja en un hotel de la capital espanyola, el comissari Marcelino Martín Blas, inicialment sota l’aixopluc de l’àlies ‘Félix’.
Si els americans -per exemple el conseller econòmic de l’ambaixada dels Estats Units a Madrid, Anton Smith- van usar el símil del cop de martell, Barroso va parlar de com de destral. “El hachazo”, diu l’inspector de policia abans d’explicar que quan caigui el banc ja hi ha una empresa americana, parla d’empresa, disposada a quedar-se el banc.
L’enviat espanyol va acudir primer a veure l’accionista majoritari llavors de BPA, Higini Cierco, que el va remetre al conseller delegat de l’entitat. “Hablar no cuesta nada”, va reiterant Barroso, que insisteix també una vegada i una altra que no sap què demanaran als responsables de BPA. Se sabria poc després: dades bancàries dels Pujol.
escolta el document
El batlle encarregat d’investigar les amenaces i coaccions denunciades pels màxims accionistes de Banca Privada d’Andorra (BPA), Manel Santolària, ja analitza des de fa uns dies la gravació d’àudio. L’
enregistrament, fruit d’
una trobada entre Barroso i Miquel al despatx d’aquest últim a la que era la seu central de BPA el juny del 2014, s’hauria pogut recuperar fa relativament poc temps, d’ençà que l’exmàxim executiu de BPA va ser alliberat, i vindria a demostrar allò que la família Cierco i els màxims dirigents de l’entitat bancària van denunciar just després que el banc fos intervingut arran d’un ‘Notice’ del FinCEN, en certa manera la institució americana a la qual feia implícitament referència l’inspector de policia.
El diari madrileny ‘El Mundo’ ha avançat la informació i ha reproduït un fragment de la
conversa, que en total va durar una mica més de dotze minuts, segons que ha pogut constatar l’Altaveu. El diàleg va des que una secretària acompanya Barroso al despatx de Miquel fins que aquest s’acomiada del policia a l’aparcament de la seu bancària, després de baixar tots dos en ascensor. Barroso, en dita conversa en què s’identifica amb nom i cognom, el càrrec i la missió que té a Andorra, explica que fa sis mesos i mig que és al país i que prové de Barcelona. El policia elogia el nivell de seguretat que hi ha al Principat i reconeix que és una bona destinació perquè és propera a la capital catalana, on estava establert -i on se l’ha tornat a enviar fa unes setmanes tot apartant-lo de qualsevol responsabilitat arran de la querella que s’instrueix a la Batllia-, però té les prerrogatives salarials i de consideració de qualsevol destinació a l’estranger.
L’agregat d’Interior admet que amb la petició-amenaça està complint una missió que, encara que assegura que “és molt meva”, també reconeix que és oficial “entrecomillada”. I que porta un missatge de Madrid. Això ho deixa clar des de l’inici.
L’inspector de policia afirma que “parlant la gent s’entén” i que si BPA col·labora en allò que se li demani no passarà res de res -“es quedarà en no-res”, “es pot parar”- i que, per contra, si no fa el que se li diu es carregaran els bancs de mutu acord amb un organisme dels Estats Units que en facilitarà el camí, com així va acabar sent.
Joan Pau Miquel mirar de tibar de la llengua el seu interlocutor. I li recorda que Banco Madrid està passant una inspecció del SEPBLAC que aparentment superarà sense problemes perquè el propi supervisor ha anat reconeixent que l’entitat s’ajusta a les normes vigents en el moment d’aquella revisió. Barroso admet aquesta circumstància i hi
afegeix que efectivament no passarà res de res, però que si no es col·labora amb el que li demanaran -‘convida’ el bancari a una reunió futura que no sap ni on ni amb qui s’hauria de celebrar- tant la filial espanyola com BPA cauran. Barroso dóna voltes durant uns quants minuts al mateix. I no aporta gaire més detalls perquè, afirma, “no sé més i tampoc no he preguntat”.
Els dos interlocutors parlen de quan podria ser la trobada però sense acordar res perquè l’enviat espanyol no té les coordenades necessàries per tancar cap reunió. Sí queden en què Barroso trucarà Miquel per acordar la cita un cop el llavors conseller delegat assegura que “de parlar no en tinc cap inconvenient”. Barroso li diu que és el millor i que un cop rebi l’oferiment ja veurà què li cal més. Si tot plegat són “bolingues” o no perquè, això sí que ho reitera en diverses ocasions,
“depèn de vostès que tot plegat quedi en no-res” sempre i quan “accedeixin a quelcom que jo no sé”.
La gravació està en mans de Santolària i, segons algunes fonts, també en tindria coneixement de la seva existència el ministeri fiscal. A més a més,
les autoritats polítiques del Principat, com a mínim el cap de Govern, Toni Martí, també n’estarien al corrent des de fa algunes setmanes. De fet, el màxim responsable de l'executiu ha reconegut durant la celebració de la Festa Magna que va rebre una còpia de la gravació de mans de la família Cierco que li sol·licitava l'empara al seu dia promesa.
Martí, com els ministres Jordi Cinca i Gilbert Saboya, van assegurar en diverses ocasions que, més enllà de la investigació judicial que escaigués, si apareixien evidències o proves de les amenaces denunciades pels germans Higini i Ramon Cierco, procedirien a efectuar tantes queixes diplomàtiques davant l’Estat espanyol com fos escaient. Per tant, s’espera que ara actuïn en conseqüència.
A nivell diplomàtic no hi hauria hagut cap mena de moviment encaminat a fer una queixa formal. No obstant això, i sense entrar a aclarir dates, Martí sí que ha explicat aquest dimarts que una vegada va tenir el document sonor protagonitzat per Celestino Barroso el va posar immediatament en mans de la fiscalia per tal que en faci l'ús escaient. En qualsevol cas, el màxim representant governamental ha recordat que es tracta d'un afer judicialitzat i ha mostrat el seu convenciment i el seu suposat interès per tal que s'aclareixi tot.
La gravació també evidencia que el comissari Martín Blas, que va donar seguiment a les amenaces i coaccions apuntades per Barroso, va mentir en el reportatge televisiu referent a les clavegueres de l’Estat i ‘guionitzat’ per dos periodistes del diari digital electrònic
publico.es, que és un dels mitjans que protegeix Martín Blas. En aquella aparició televisiva, el controvertit comissari va assegurar que havia estat el màxim accionista de BPA, Higini Cierco, qui s’havia ofert a la policia espanyola i que durant el banquet d’un casament els havia facilitat el seu telèfon. La boda en qüestió va ser a finals d’aquell mes de juny del 2014 mentre que la irrupció de Barroso va ser tres setmanes abans. Llavors es va posar en marxa la maquinària amenaçadora que no va anar en el sentit que pretenia Madrid perquè, al final, va haver de consumar l’amenaça llançada. “El hachazo” a BPA i Banco Madrid.
Comentaris