El ministre indica que el principal objectiu del centre educatiu ha de seguir sent el diàleg, que pot, "en un gran nombre de casos, resoldre tensions i dissipar malentesos". Si no és el cas, el director de l'escola ha de citar els pares de l'alumne. Per ajudar-los en aquesta tasca, Gabriel Attal recorda que "l'escola de la República acull tots els alumnes sense estigma ni discriminació".
Segons Attal, l'expedient disciplinari és l'últim recurs. Si l'estudiant persisteix "en un comportament contrari a la llei del 15 de març de 2004", aleshores ha de "ser expedientat", conclou el ministre. Per tant, el responsable de l'escola iniciaria l'esmentat expedient. Al març de 2004 es va aprovar la llei que prohibeix en escoles i liceus públics els vestits o signes amb els quals els alumnes “manifesten de manera ostensible una pertinença religiosa“. Aquesta llei es va aprovar en plena polèmica per l’ús del vel islàmic.
Sis anys més tard, al 2010, durant la presidència de Nicolas Sarkozy, es va prohibir l’ús de vels integrals, com el burca o el nicab, en llocs públics com autobusos, trens o edificis públics. S’estima que llavors al voltant de 2.000 dones portaven el rostre cobert per alguna d’aquestes peces.
En els últims mesos s’havia incrementat l’ús de l’abaia. El predecessor d’Attal, en el càrrec fins a juliol, havia deixat en mans del professorat la decisió de prohibir a l’alumnat portar l’abaia o no. Attal, més contundent, ha deixat clara la postura: es respectarà el principi de laïcisme als col·legis. “No es podrà portar l’abaia a les escoles. La religió dels uns i els altres no ha de poder distingir-se [en els centres]”, ha manifestat.
L'anunci ha arribat després que es fessin públiques les conclusions d’un informe que revela una explosió del que descriuen com a “atacs al laïcisme” a les escoles. Segons aquest document, durant el passat es van realitzar 4.710 denúncies per no respectar el laïcisme als centres segons la llei del 2004, més del doble que en el curs anterior. El 15% tenien a veure amb l’ús de l’abaia.
L’informe posa de relleu que els atacs al laïcisme són a França molt més nombrosos des de l’assassinat del professor Samuel Paty, decapitat per Abdullakh Anzorov, un jove d’origen txetxè, per haver ensenyat caricatures de Mahoma a classe. França es regeix pel principi del laïcisme, però és un país amb una gran diversitat religiosa. Segons xifres del Insee, l’institut d’estadística gal, un de cada dos francesos diu no pertànyer a cap religió. El 29% es declara catòlic i un 10%, musulmà.