La cadena de comandament actual de la universitat, el poder establert, l’establishment, no han digerit la derrota, segons les diverses fonts consultades. I el problema no és pas el rector electe, un Juli Minoves que viu el cas, si el viu, a milers de quilòmetres, sinó que, a parer dels dirigents del centre tots els mals van dirigits cap als dos representants dels estudiants en el Consell Universitari i cap a la professora d’educació Alexandra Monné, que era una de les candidates a rector.
Des del moment que va oficialitzar la seva candidatura, han assegurat diverses fonts, la doctora per la Universitat de Girona va començar a rebre atacs. Certament, Monné ha protagonitzat una campanya distinta a totes les que s’havien fet fins ara. Molt proactiva, amb molta presència a les xarxes socials, molt contacte amb els estudiants. Fins al punt que alguns sectors universitaris, per bé o per mal, l’han arribat a conèixer com la ‘Carine Montaner 2’. I més enllà d’això, el que va evidenciar que hi hagués una segona candidata ‘forta’ de dins del claustre és que hi havia divergències internes. Que no hi havia uniformitat.
Quan es va començar a tenir clar que els estudiants es decantarien per Monné, l’equip de direcció de la universitat, Miquel Nicolau, Josep Fortó i companyia, que d’alguna manera o altra han tingut controlat el centre des de fa molts anys, van arribar a témer que l’educadora podria imposar-se en la cursa cap al rectorat. I tot el procés de selecció ja ha estat tens. Ple de pressions. Sortides de to, segurament, d’una banda i l’altra. Acusacions recíproques.
POST-RESULTATS
La resolució de la votació, per com va anar tot plegat, ha acabat d’enrarir l’ambient. I els ganivets volen. Fins al punt que la situació que es viu és indigna d’una universitat. Més encara d’una universitat pública. Fonts consultades que haurien volgut Fortó -i, per tant, continuïtat- de rector, i que no estan d’acord amb la manera de fer de Monné, no entenen com l’equip directiu actual no pot assumir la derrota. Només s’entén des del temor a què tremolin algunes cadires, segons les fonts.
Per ara, però, l’única ‘cadira’ que hauria ‘caigut’ és la que tenia Alexandra Monné com a coordinadora del màster d’Educació. Se l’hauria destituït d’aquest càrrec. A ella els directius actuals li atribueixen tota la responsabilitat d’haver convençut els dos representants dels estudiants que qualsevol opció era bona mentre no fos continuïtat. Les fonts han assegurat que Monné també està afectada per la derrota, però que ja pensa en presentar-se, si escau, d’aquí cinc anys, quan s’acabi el mandat que s’iniciarà a final de mes.
L’única ‘cadira’ que hauria ‘caigut’ és la que tenia Alexandra Monné com a coordinadora del màster d’Educació. Se l’hauria destituït d’aquest càrrec
La ‘caça de bruixes’ existent, però, està causant un daltabaix de conseqüències, ara per ara, impronosticables. Hi ha acusacions de tota mena. Fins i tot d’atribucions que s’acosten al delicte. I la persecució que aparentment viuen els dos representants dels estudiants és d’allò més exagerada. Si abans suposadament era Monné qui ‘adoctrinava’ els alumnes, ara les tornes han capgirat i seria el ‘sector Fortó’ qui impulsaria sectors de l’alumnat a exigir una revisió de la votació.
Per ara, Juli Minoves, el rector electe, surt indemne. Dins del Consell Universitari va aconseguir suports prou forts com perquè se’l pugui posar en qüestió més enllà de la figura, el ‘personatge públic’, per dir-ho així, que es va crear essent ministre. Però d’això en fa tres lustres. I ara el doctor en Ciències Polítiques barrina des de Califòrnia com mirar d’aturar la sagnia, les seqüeles que probablement quedaran. Segurament tot plegat passarà per mirar d’integrar, d’una manera o altra, tots els candidats en alguna mena de fòrum. Minoves és conscient que hi ha divisió interna. Però potser no encertaria a endevinar el nivell de crispació que es viu en aquests moments.