Ara fa tres anys, el 13 de març, els centres escolars andorrans tancaven parcialment i a partir del dia 16 ho feien totalment sense saber quan podrien tornar a obrir. Aquell mateix dilluns s’iniciaven les classes a distància, les aules virtuals, gràcies al fet que tots els estudiants del país tenien una identitat digital que més que mai es va posar en funcionament des de llavors. I aquesta inclusió de la tecnologia a l’escola no ha fet res més que créixer des de llavors.
Arreu del país 10.000 alumnes de tots els sistemes educatius han entonat ‘El Gran Carlemany’ per commemorar el trentè aniversari de l’aprovació de la Constitució
Ho ha explicat la ministra d’Educació, Ester Vilarrubla, després que més de mig miler de nens i nenes, nois i noies, de primera ensenyança i del primer cicle de segona ensenyança de l’Escola andorrana de Santa Coloma hagin entonat ‘El Gran Carlemany’ per commemorar el trentè aniversari de l’aprovació de la Constitució. Arreu del país 10.000 alumnes de tots els sistemes educatius han fet el mateix. Ho han fet tres anys després que, al mateix dia, la majoria d’escoles quedessin en silenci.
Vilarrubla ha recordat aquell moment de tancament de les escoles com una de les decisions més dures, sinó la més dura, de totes les que ha hagut d’adoptar al capdavant del ministeri. O “un dels moments més tristos” del llegat ministerial i de la gestió de la pandèmia. Vist en perspectiva, i malgrat que l’impacte en la salut mental de molts adolescents i joves continua ben viu, la gestió de la crisi en el món educatiu no va ser gens dolents. I famílies o estudiants que no eren gaire favorables a les noves tecnologies van haver d’admetre que almenys llavors no hi havia més remei, ben portat, ben usades les eines digitals i, alhora, i des de llavors, “educació emocional és més present a les escoles que mai com a cultura, com a formació”.
COSES BONES
“Les coses bones és que ens han fet evolucionar molt ràpidament cap a les noves tecnologies, sobretot aquells que eren més reticents o hi creien menys. Però com a país s’havia fet una aposta i com a sistema educatiu també s’havien introduït elements com les tauletes i s’havia fet molt treball en digital”, ha reflexionat Vilarrubla a preguntes de l’Altaveu. La ministra i alhora tècnica educativa, docent de base formativa, ha recordat que fins aquell 2020 de “classes digitals no n’hi havia. I va ser un repte gran perquè no és el mateix fer classe presencial que fer-la des de casa, i això va implicar creure més que hi havia una manera de fer diferent, formar-nos en aquest sentit i oferir moltes formacions i la gent que era més reticent es va veure abocada a introduir-s’hi de ple”.
Per a Vilarrubla, “aquesta és la part més positiva. La part negativa és que molta gent ho va passar malament, especialment els nens i els joves i, sobretot, els més adolescents. Molt pendents d’aquesta part emocional, perquè els hem d’acompanyar ja que no tothom ho ha superat ni ho ha portat de la mateixa manera. El patiment va ser el més negatiu i el poder créixer en altres àmbits és la part positiva”. A nivell tecnològic, que Andorra sigui un país petit va ser positiu. “La nostra petitesa era una oportunitat. Primera perquè podíem saber cada alumne que tenia tauleta o si no en tenia o qui tenia connexió o no en tenia o qui no tenia els mitjans. Podíem detectar a través dels mestres” les necessitats individuals.
Es van fer préstecs de tauletes, Andorra Telecom va oferir connectivitat a qui no en tenia i “és cert que vam obrir les escoles molt més aviat que en altres llocs. Vam obrir l’1 de juny tot i que no vam fer obligatòria l’assistència” per una qüestió de prudència i perquè hi havia famílies que tenien pèrdues properes molt recents que comportaven "molta por”. “Sí que vam voler obrir les escoles abans de l’estiu perquè els alumnes poguessin marxar l’estiu amb el record de l’escola presencial i no només virtual. Això ens va ajudar molt. I ho hem sabut aprofitar. Ho vam fer pensant que era bo però amb el temps hem vist que va ser una aposta molt positiva”.
PART EMOCIONAL
I és que la titular ministerial en funcions no dubta que “la part que ha quedat més malmesa ha estat l’emocional”. “Ara ens queda lluny” tot allò dels protocols, de les mascaretes, de la distància, dels docents vestits a mode d’astronautes. “Era una cosa mai vista ens hem de felicitar com a país de com es va portar la pandèmia i vist amb perspectiva del temps encara en tinc més el convenciment.” Hi ha estudiants, sobretot adolescents, que encara pateixen les conseqüències d’aquell tancament.
Es mira de detectar ràpidament aquelles anomalies, aquells joves que passen per problemes. Es dediquen més estones a parlar de sentiments, de sensacions, d’emocions. Es fan activitats per permetre un major contacte amb la natura o un millor coneixement personal i de l’entorn. “L’educació emocional està més present a les escoles”, afirma una Ester Vilarrubla que hi afegeix: “No només els casos que ho estan passant malament sinó com a cultura, com a formació emocional. Perquè en situacions de dificultats a la vida, no podem pensar que tots tindrem una vida molt fàcil, el que sí que volem és donar eines per poder superar les dificultats que posi la vida.”
Comentaris (4)