La ‘nova’ UdA a l’antiga fàbrica Reig o quan el més calent és a l’aigüera

Un any i mig llarg després d’haver signat el contracte de lloguer de l’espai per dotar de més instal·lacions la universitat pública, el ministeri d’Educació ni tan sols té enllestit el projecte que ha de permetre desenvolupar les actuacions a realitzar en l’immoble de l’avinguda Verge de Canòlich

Imatge de la façana de la fàbrica Reig de tabacs. B. N.

D’acord que el llavors rector de la Universitat d’Andorra (UdA), Miquel Nicolau, va ser mig agosarat dient que estava convençut que l’antiga fàbrica Reig podia acollir ja alguna petita dependència universitària el curs 2024-2025. Però d’aquí a què un any i mig llarg després de la signatura del contracte de lloguer de l’immoble el ministeri d’Educació ni tan sols disposi del projecte que ha de ser la base per a reformar l’històric edifici ‘tabaquer’ de l’avinguda Verge de Canòlich hi va un bon tros.

Quan es va signar el contracte de lloguer, un contracte de lloguer força agraït amb la propietat malgrat els primers anys de condonacions i carències en favor de l’administració arrendatària, es va assegurar que la tardor següent les obres de transformació de l’antiga fàbrica Reig en un centre universitari, en un annex d’allò més generós per a l’actual UdA, ja estarien en marxa. Doncs res. El més calent és a l’aigüera. I això que fa molt temps que fins i tot el Consell General va aprovar una dotació de sis milions d’euros per dur a terme els treballs.

En els propers mesos s’acabarà, tot just, de redactar el projecte de dita remodelació. I a partir de llavors, i sense que hi hagi cap calendari previst, s’iniciarà el procediment habitual. Que si la licitació de les obres, que si l’adjudicació dels treballs, que si l’inici de la rehabilitació… el que és clar és que ni al setembre ni durant tot el curs 2024-2025, previsiblement, l’UdA encara no podrà posar els peus en les que haurien de ser dependències universitàries per 35 anys segons el contracte. 35 anys dels quals, més aviat que tard, ja n’hauran passat dos. I tampoc no està clar, vist el retard que porta tot plegat, que la nova extensió universitària sigui operativa el curs 2025-2026 com es va dir.

Els arquitectes Esther Pascal i Joan Manel Pallarés dissenyaran l’ampliació de l’UdA

El nou espai permetrà a l’UdA disposar de 2.870 metres quadrats addicionals, dividits en quatre plantes distintes, que, a banda de descongestionar les aules del centre d’ensenyament superior, serviran per donar resposta a les necessitats dels propers anys: desenvolupar nous projectes d’ensenyament i de recerca, i oferir més serveis als estudiants per promoure de manera integral la vida estudiantil. 

DISTRIBUCIÓ PREVISIBLE

Si no s’ha canviat d’idea amb el temps que ha passat des que es va començar a buscar professionals per redactar el projecte que encara està en curs, el centre es dotarà d’una sala d’actes per a 150 persones i d’un espai per a aules per encabir com a mínim 80 estudiants. La zona d’aules, que ocuparà 200 metres quadrats, serà manejable. L’espai tant hauria de poder encabir una aula sola o convertir-se en quatre. 

L’antiga Fàbrica Reig hauria de permetre dotar el centre universitari d’uns espais per a simulació d’una infermeria que ocuparia, amb tots els seus dispositius, 380 metres quadrats. Al seu dia, i en el marc del plec de bases, s’indicava també que en el centre que adoptarà el nom d’Òscar Ribas Reig hi ha d’haver espais per a professorat col·laborador (dues sales compartides) que ocuparan 60 metres quadrats; espais per a professorat (tres despatxos dobles) que ocuparan 66 metres quadrats, i espais per a l’escola internacional de doctorat (un despatx, una sala de treball per a quatre persones i una sala de reunions) que ocuparan 87 metres quadrats.

La Universitat d’Andorra disposarà d’un nou espai de 2.870 metres quadrats el curs 2025-26

Sales o despatxos destinats al rectorat, als serveis d’informàtica o a zona d’administració haurien de completar el dispositiu que també tindrà una zona de recepció i una altra que es podria convertir en una mena de bar-cantina a la qual, a l’inici almenys, es preveia que s’hi pogués accedir directament des de l’exterior, sense haver d’entrar necessàriament en d’altres dependències universitàries.