Pagès, que ha explicat que el número recentment activat per denunciar casos de ‘bullying’ o el que s’escaigui està funcionant, ha participat en la presentació d’un dels tallers que agents de policia, agents penitenciaris i tècnics ministerials duen a terme als centres educatius per conscienciar els joves de secundària en amunt de quins comportaments són il·legals i poden arribar a constituir un delicte. Dits tallers estan molt enfocats a detectar l’assetjament en l’àmbit escolar, però també a combatre altres pràctiques com poden ser la ‘sextorsió’ o el consum de drogues.
La responsable educativa ha explicat que entre els joves “hi ha conductes que sovint són inadmissibles” però que no sempre són fàcils de detectar per part dels adults, especialment si es realitzen a través de xarxes socials. Per això, totes les eines per fer aflorar casos són bones, com l’aplicació telefònica B-resol, a la qual s’hi han adherit aquest curs estudiants de l’FP inicial de la Massana o hi estan treballant un grup d’estudiants del Lycée.
També la nova línia telefònica (743313) activada a l’efecte, que fa tot just un mes que funciona, està tenint bona acollida. “No estem rebent una allau de trucades”, fet que tranquil·litza també els responsables d’educació, però sí que “estem rebent consultes de famílies” i “dubtes” de joves que sovint no tenen clar què és i què no és assetjament. Certament, alguna de les consultes amaguen casos reals i efectius de ‘bullying’ i a partir de la trucada es fan les indagacions pertinents per posar-hi remei.
Educació assegura que quan realment s’activa un protocol, en la majoria de casos “en un mes com a màxim les conductes estan reconduïdes”
Marie Pagès ha explicat que quan realment s’activa un protocol, en la majoria de casos “en un mes com a màxim les conductes estan reconduïdes”. Però cal activar el protocol i actuar a consciències, i com s’hauria vist en l’esmentat cas del Janer, no sempre és així. “No és tan negligència del centre com el fet de no veure que aquests comportaments necessiten d’una actuació urgent” que no sempre es dona.
La directora educativa ha posat com a exemple un cas d’un adolescent que diàriament, al menjador, altres companys li llancen al terra als coberts. Fins a fer-ne mofa. Els qui conviuen amb ell diàriament no poden ser conscients de la freqüència i ho poden minimitzar. Però actuar diàriament d’aquesta forma és clarament, ha dit Pagès, un assetjament davant el qual cal reaccionar i intervenir.
Per això s’ha posat en marxa un grup de treball constituït per representants dels tres sistemes educatius que ha d’actualitzar els protocols i fer que “els centres educatius no siguin l’única via per activar protocols”. Vaja, que el ministeri pugui posar en marxa els mecanismes adients quan l’escola no és prou àgil pel motiu que sigui. I amb els nous canals de comunicació és possible que el ministeri rebi informació que potser ni l’escola tingui.
TALLERS
Xerrades com les que aquest migdia es feia al col·legi-institut María Moliner de la Margineda “serveixen per remoure consciències”, ha reconegut el sergent Sergi Lechuga, responsable del grup de formació, que com també ha explicat Pagès, en més d’una ocasió després d’una de les xerrades que fan -de dues hores- acaben veient com algun menor se’ls acosta per exposar la seva situació. “Primer parlem amb la direcció del centre” ha dit Lechuga, que ha admès que moltes de les situacions no van més enllà de l’àmbit educatiu.
La policia té clar que els adolescents “saben perfectament què és assetjament”; l’important és fer´los veure quina conseqüència pot tenir passar-se de la ratlla i conscienciar sobre la necessitat de denunciar
Però el sergent policial també ha reconegut que hi ha casos que demanden una actuació més ferma perquè s’està arribant a la comissió d’un delicte o s’ha comès hi ha. Com un afer de ‘sextorsió’ que va permetre detectar una d’aquestes xerrades, “i en què no hi havia ningú implicat de la comunitat educativa”. Però l’escola denunciat sí estava sent víctima d’aquella situació. Instagram sol ser una via de ‘ciberassetjament’, encara que també hi ha múltiples i més noves APP que ho faciliten.
Sergi Lechuga recomana “no esborrar mai els missatges, que poden servir de prova” i admet que els adolescents “saben perfectament què és l’assetjament”, amb la qual cosa els tallers que es fan estan més encarats a fer veure quina repercussió poden tenir les conductes indegudes i mirar de transmetre confiança amb la voluntat que potencials víctimes puguin denunciar el que estan vivint o que “els espectadors” d’aquells casos puguin també posar-los en coneixement de les autoritats.
En aquest sentit han recordat que els adolescents que després de les xerrades se’ls acosten -hi sol haver un agent home i un agent dona més un funcionari de presons i un tècnic del ministeri- de forma indiferent nois i noies per exposar-los el que els està passant a ells. Però el que és important és que gairebé sempre ho fan acompanyats. I Lechuga insisteix en què cal donar suport a les víctimes perquè se sentin menys soles i més valentes a l’hora de denunciar.