Els resultats del PISA for School, igual com les eventuals accions de millora per implementar i intentar apujar el nivell, els han exposat aquesta tarda el ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitat, Ladislau Baró, i el secretari d’Estat Josep Anton Bardina. Baró i Bardina han exposat els grans resultats del PISA for School i, també, de les avaluacions fetes per l’àrea d’Inspecció Educativa del ministeri, que en aquest cas avalua els estudiants tant al final de la primària com de la secundària. L’avaluació es fa cada dos cursos i s’encavalca amb l’anàlisi dels resultats obtinguts.
PISA for School, que tornarà el 2025 potser amb algun canvi -i amb la inclusió en l’avaluació del nivell d’anglès-, avalua els estudiants de l’últim curs de segona ensenyança, i igual com en el cas de l’anàlisi que fa el ministeri, s’extreuen els escolars que tenen una resolució positiva de la Conava i els que porten menys d’un any residint al país, tal com ha explicat Bardina. Baró ha remarcat que “connecta el resultat de les proves amb l’indicador socioeconòmic i cultural”, que es calcula a partir de la formació dels pares, de la seva classificació laboral dels progenitors i dels béns que tenen els infants a la seva llar.
“Ens preocupen però s’han de contextualitzar. Hem de millorar. Hi ha una preocupació però no hi ha ni una alarma ni una alerta”, ha deixat clar el titular d’Educació
Dels resultats s’observa que els centres de l’Escola Andorrana de segona ensenyança se situen en un interval de resultats entre 431 i 504 en lectura, amb una mitjana de 467 (la mitjana de l’OCDE és de 476), un interval de resultats en matemàtiques entre 417 i 474, amb una mitjana de 450 (la mitjana de l’OCDE és de 472) i un interval de resultats en ciències entre 426 i 490, amb una mitjana de 459 (la mitjana de l’OCDE és de 484). “Estem per sota de la línia de regressió”, és a dir, per sota de la mitjana esperable pel nivell socioeconòmic que hi ha entre les famílies dels estudiants.
Quant als resultats de PISA per als centres educatius, tant el ministre com el secretari d’Estat han destacat el fet que si bé en el conjunt d’Europa, el 83% dels estudiants passen les proves d’avaluació en la seva llengua materna d’ús habitual a la llar familiar, en el cas d’Andorra aquest percentatge ni tan sols arriba a la meitat. En efecte, només el 43% dels estudiants usa de manera recurrent a casa la llengua catalana. Això, han ressaltat Baró i Bardina, té una incidència directa en els resultats que s’obtenen. “La llengua que es treballa a l’escola no és la llengua de casa en molts casos”, ha advertit el ministre, que ha reconegut a preguntes dels periodistes que, en el seu conjunt, els resultats “ens preocupen però s’han de contextualitzar”. “Hem de millorar. Hi ha una preocupació però no hi ha ni una alarma ni una alerta”, ha deixat clar el titular d’Educació.
Certament, però, la qüestió lingüística sí que ha aixecat una certa alerta. “Sobta el poc ús del català”, ha dit d’una forma ben espontània la consellera demòcrata i docent com la immensa majoria de les parlamentàries presents Meritxell Alcobé. Ladislau Baró no ha pogut fer res més que donar-li la raó. El ministre ha recordat que “el creixement demogràfic el solem fer amb persones que tenen una llengua diferent a l’oficial”. La dada del 43% ha de fer “reflexionar”, fins i tot a nivell més globals, fins al punt de qüestionar fins on pot créixer i de quina manera el país, ha vingut a dir Baró, que ha posat un tema com el de l’idioma en el mateix sac que l’habitatge per evidenciar que no es pot créixer de forma il·limitada. “Crida l’atenció” el percentatge, ha admès el ministre.
I si els resultats no són encoratjadors i tampoc la utilització del català, els dos dirigents de la política educativa del país han destacat, a nivell optimista, el fet que no s’està molt lluny del que és la línia de regressió o el nivell al qual haurien d’estar als estudiants del sistema andorrà i també és clar que els resultats són pràcticament idèntics quant als tres centres de segona ensenyança del país. Amb la qual cosa, tots els centres “rendeixen de la mateixa manera” i, en conseqüència, hi ha una “homogeneïtzació”. En paraules del ministre Ladislau Baró, la valoració obtinguda “té caràcter sistèmic” i si els resultats fossin molts dispars entre escoles “tindríem una desestructuració” i seria més complicat de gestionar. Però “tenim una estructuració”.
AVALUACIÓ MINISTERIAL
Els informes externs fets pel mateix ministeri evidencien, en general, una davallada tant en comprensió i expressió escrita tant en català com en francès -i especialment preocupant és la ‘nota’ mitjana que obtenen en llengua francesa els estudiants de secundària, que tot just aconsegueixen de mitjana un 4,09. La caiguda no és lineal, i a nivell d’expressió escrita, especialment a primària, hi ha hagut un sosteniment en el temps i una petita remuntada. També a nivell de matemàtiques hi ha una certa reculada.
Concretant en xifres, dels resultats obtinguts a la prova del curs 2022-2023 s’observa que, pel que fa a llengua catalana, l’alumnat de primera ensenyança finalitza l’etapa educativa amb una mitjana d’un 6,79 en comprensió escrita (7,43 el curs 2020-21) i d’un 5,57 en expressió escrita (5,53 el 2020-2021); mentre que l’alumnat de segona ensenyança obté un 7,15 de mitjana en comprensió escrita (8,16 el 2020-2021), i un 5,35 en expressió escrita (5,09 el 2020-2021).
Pel que fa a llengua francesa, l’alumnat de primera ensenyança finalitza l’etapa educativa amb una mitjana d’un 7,17 en comprensió escrita (7,37 el curs 2020-21) i d’un 5,30 en expressió escrita (6,09 el 2020-2021); mentre que l’alumnat de segona ensenyança obté un 6,49 de mitjana en comprensió escrita (6,87 el 2020-2021), i un 4,09 en expressió escrita (5,04 el 2020-2021). I, finalment, pel que fa a matemàtiques, l’alumnat de primera ensenyança finalitza l’etapa educativa amb una mitjana d’un 7,31 (6,93 el curs 2020-21) i l’alumnat de segona ensenyança obté un 4,88 de mitjana (5,19 el 2020-2021). Els dos dirigents educatius, que han recordat que el 2025 coincidiran les proves PISA amb l’avaluació ministerial i que s’està mirant de tancar un acord amb Cambridge per fer un control sobre l’estat de l’anglès, han mostrat la seva preocupació pel nivell d’expressió escrita en francès a la secundària.
L’exposició dels resultats de PISA i el treball del propi ministeri ha vingut precedida per una reflexió tant de Baró, especialment, com de Bardina. I és que la compareixença tractava tant d’exposar quina és la situació i què s’ha de fer per millorar. Una millora, un pla d’acció “d’intensitat, de força” però, advertint el ministre als consellers generals, que “han de tenir consciència que les millores en un sistema educatiu es visualitzen a llarg termini” malgrat que puguin tenir un impacte gairebé immediat en segons què. Estat de la qüestió i pla de millores són “les dues cares de la mateixa moneda”, com ha recordat Baró.
Tant el secretari d’Estat com el ministre han destacat que durant la legislatura es vol donar “força i intensitat” als canvis, a les millores, i fins i tot tot plegat pot anar més enllà d’aquest mandat legislatiu. El titular d’Educació ha recordat que el Permsea “era el procés de transició” i ara cal donar un missatge clar que “ja no estem més en el sistema de transició”, una “transició complexa” malgrat que es va “optar pel sistema competencial i això va ser una decisió valenta i pionera; les decisions valentes i pioneres també tenen algun risc, però s’ha superat de manera força solvent” aquesta etapa sobre la qual s’han de fer correccions sense fer “cops de timó” ni “canviar a empentes del dia a la nit”.
EL PLA D’ACCIÓ
Després de l’exposició inicial i de repassar els resultats del PISA for Schools i l’avaluació del propi ministeri, els dos dirigents de la política educativa del país han detallat algunes de les accions de millora que es preveuen, i que haurien d’agafar velocitat de creuer a partir del 4 de juliol, quan s’exposarà oficialment el que s’ha comunicat avui al Consell als equips docents, com a mínim als directius. I es podran debatre, a partir dels mínims que estableix el pla d’acció, com val afrontar la recuperació que es pretén.
S’assegura una hora setmanal al desenvolupament de la comprensió lectora i una altra hora setmanal per a la producció escrita en primera i segona ensenyança. Així mateix, també es prioritzarà el temps lectiu dedicat a la resolució de problemes, i es dedicarà més temps a la teorització matemàtica dins de l’aula
L’actuació dissenyada preveu que es revisi la planificació pedagògica de l’Escola andorrana per assegurar una hora setmanal al desenvolupament de la comprensió lectora i una altra hora setmanal per a la producció escrita en primera i segona ensenyança. Així mateix, també es prioritzarà el temps lectiu dedicat a la resolució de problemes (una hora a primera ensenyança i dos a segona ensenyança), i es dedicarà més temps a la teorització matemàtica dins de l’aula.
El pla també inclou més formació específica i obligatòria per al personal docent en didàctica de les matemàtiques, de les llengües, i de les ciències físiques i de la natura. Així mateix, en el cas dels equips directius, rebran formacions complementàries en matèria d’avaluació interna. També es revisaran els perfils professionals del cos educatiu. Les pròximes setmanes el personal del ministeri traslladarà a les direccions dels centres educatius i al professorat el detall d’aquest pla, perquè pugui començar a l’inici del curs vinent. De fet, alguns processos de formació del personal docent ja s’han engegat aquest curs i es preveu allargar-los durant el cursos vinents.
El pla d’accions també comporta una reflexió sobre l’ús de les tauletes a les aules. “Una reflexió important de si l’eina és la necessària” ha remarcat Baró durant la compareixença i “valorar el nivell de competència que haurien de tenir els alumnes en acabar la secundària”. Bardina ha exposat que cal “establir recomanacions sobre el temps d’exposició a disposicions electrònics dins l’àmbit educatiu” i “promoure accions formatives i d’acompanyament a les famílies en l’àmbit digital”. El replantejament que es pretén fer considerarà l’ús d’altres suports electrònics, com l’ordinador, o de material físic o en paper, com els llibres de lectura o llibres de suport, per tal millorar les habilitats de l’alumnat pel que fa al desenvolupament de diferents àmbits competencials i per preparar-los per a les necessitats futures.
El ministre ha deixat clar que en cap moment es criminalitza la tecnologia, menys encara en un moment que arriba la intel·ligència artificial. “És un combat complexe” però que sembla que ha d’anar cap al retorn a sistemes més tradicionals, com a mínim parcialment o per a determinades competències. Ladislau Baró ha recordat que fins i tot els experts més experts han coincidit en afirmar que “l’escriptura en paper desenvolupa determinades competències a l’hora de dominar la llengua”, per exemple. En fi, que tot plegat, l’anàlisi que s’ha estat duent a terme i es continua fent de manera constant, ha permès “detectar problemes, però els hem d’encarar”, entre altres coses perquè tot sovint “són compartits amb altres països”.
La compareixença -els dos dirigents de la política educativa tenien el suport dels quatre principals directors del ministeri: Olga Moreno, Eugènia Duró, Xavier Campuzano i Albert Maluquer- i també han tret el cap a la sala representants de l’Agència de Qualitat de l’Educació- ha generat força interès en les parlamentàries docents en excedència la majoria. Bardina, mestre i psicopedagog de formació i vocació com ha remarcat, i el ministre en tot moment han encoratjat els professionals de l’educació. “Lluny de desanimar-nos (pels resultats de les avaluacions), tot i el caràcter dispar de la configuració social del país no s’està tan lluny” del punt que marca l’OCDE com aquell en què, més o menys s’hauria d’estar, han coincidit a remarcar.
Comentaris (54)