Minoves anuncia la gestació d’un institut que potenciï a Andorra la recerca en salut i tecnologia

Minoves ha explicat amb posterioritat a l’acte formal que la idea inicial de l’institut, tot just en les becerol·les, és que treballi en aspectes com la prevenció de la salut, l’estudi de la longevitat o poder-se anticipar en qüestions com les de la pandèmia d’ara fa quatre anys llargs. També es podria pensar que “hi hagués algun transferiment” i, en aquest sentit, acabi acollint el laboratori nacional d’epidemiologia actualment a l’aixopluc del SAAS. Marquet s’hauria ofert a aportar el seu coneixement, si escau. 

Durant els discursos de l’acte inaugural del curs, presidit pel cap d’Estat mitrat i arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, i en presidència del cap de Govern, Xavier Espot, el síndic general, Carles Ensenyat, i el bisbe coadjutor i futur Copríncep, Josep-Lluís Serrano, Minoves ha tornat a assenyalar, com ja havien fet els seus predecessors, la “necessitat de disposar d’una residència per als universitaris”. El rector de l’UdA ha fet vots perquè “en un termini no massa llarg això pugui ser una realitat” ja que, entre altres coses, “és un puntal important per a la internacionalització” de la institució.

Sobre aquesta qüestió, el ministre d’Educació i Universitats, Ladislau Baró, ha reconegut que ja hi ha converses amb els responsables del comú de Sant Julià per poder situar a l’antic Hotel Pol aquestes dependències universitàries. “Seria un molt bon lloc”, ha admès Minoves que, amb tot, ha remarcat que no és a la universitat a qui li toca decidir aquesta qüestió però, en canvi, sí apuntar la necessitat. De fet, l’UdA farà “un estudi per justificar la necessitat”. Una residència, ha recordat el rector, no és només necessària per als estudiants sinó també per poder acollir investigadors i docents temporals que vindrien a Andorra sobretot, per exemple, a fer recerca en matèria lingüística i que no acaben venint per un tema d’habitatge, de lloc on residir.   

Juli Minoves, que ha precedit en la paraula Espot i Vives, i que abans de lliurar els títols als estudiants que van acabar estudis l’estiu passat ha entregat la medalla de la universitat a Marquet en reconeixement de la seva extraordinària trajectòria, ha explicat que durant el mes de juliol va mantenir les reunions pertinents per acabar de determinar com han d’anar els espais que s’han d’ubicar, com a edifici annex i extensió universitària, a l’antiga Fàbrica Reig. En aquest sentit, Minoves ha indicat que “la universitat va donar per bons els espais” i ara espera que “ràpidament” s’iniciïn les obres, que permetran disposar de més aules i, així també, es podran “oferir més matrícules”. 

RETARD A L’ANTIGA FÀBRICA REIG

Minoves ha explicat que alguns períodes de matrícula s’havien hagut de tancar abans d’hora per manca d’espais. “Realment tenim les aules plenes”, ha indicat el rector de l’UdA, que ha explicat que el futur institut que s’ambiciona no hauria d’anar en dependències al marge del complex universitari. Les obres de l’antiga Fàbrica Reig haurien d’iniciar-se en el que resta de curs acadèmic, ha afirmat el ministre, que ha indicat que el nou rector ha introduït alguns canvis en el projecte inicial. Modificacions que des d’Educació s’han vist bé i que complien els requisits: no dilatar els terminis d’execució i, tampoc, no encarir els treballs. En tot cas, és ben evident que les obres van tard.

Ladislau Baró ha celebrat la “consolidació general de tots els diplomes que s’estan oferint” i ha advocat per “no fer grans canvis ni grans apostes quantitatives i centrar-se en la millora qualitativa”. El creixement hauria de ser “gradual” i cercar noves possibilitats educatives o formacions d’interès si són el cas. En aquest sentit, Minoves ha parlat, per exemple, de nutrició. Però s’ha centrat, sobretot, en noves formacions amb la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la francesa Toulouse Capitol. 

Espot: “Hem de generar els estímuls necessaris perquè més empreses de recerca i innovació s’estableixin a casa nostra amb l’objectiu de captar i retenir talent, i de generar sinergies en l’àmbit universitari”

El rector de l’UdA ha parlat de cursos d’extensió universitària en formacions orientades a qüestions europees ara que Andorra s’està acostant a Europa i que caldrà que, per exemple, els funcionaris necessitaran un reforç de coneixement sobre UE, per exemple. “I aquesta és una de les funcions de la universitat pública. L’UdA estarà a l’altura.” Es començarà amb una formació generalista i s’aniran articulant altres propostes. I fins i tot dobles titulacions perquè aquests cursos “no els podem fer sols ni els volem fer sols”, ha indicat. Minoves ha apuntat que un altre ensenyança podria ser, per exemple, sobre criptomonedes. 

Lligant recerca i Europa, dos dels aspectes sobre els quals ha versat alguns dels apunts del rector universitari, el cap de Govern també hi ha posat cullerada, assegurant que s’han de “generar els estímuls necessaris perquè més empreses de recerca i innovació s’estableixin a casa nostra amb l’objectiu de captar i retenir talent, i de generar sinergies en l’àmbit universitari”. I aquí ha apuntat que l’acord d’associació és l’instrument que “ho facilitarà en gran mesura”. 

QUATRE DADES

El curs 2024-2025 l’ha declarat formalment obert el Copríncep mitrat, Joan-Enric Vives, que ha demanat “afavorir la dinamització social” i ha parlat del món universitari com d’aquelles “finestres obertes que ajuden a bastir una societat sostenible pensant en els més febles”. El curs que ara s’inicia, o el que s’ha inaugurat oficialment, té 682 alumnes en formacions reglades a l’UdA, set més que l’anterior curs. Hi ha una estabilitat a l’alça. I sempre unes quantes dones més que homes, especialment entre els estudiants de formació continuada: 1.140 el curs passat. 

L’UdA disposa de 27 docents i investigadors fixes, quatre d’eventuals i 322 de col·laboradors. I hi ha un equip de personal administratiu i tècnic configurat per disset persones (catorze de fixes i tres d’eventuals). També hi ha lleugerament més dones que en homes el global. La institució, que va duplicar l’any passat la mobilitat internacional -vint persones en concret- i que fins a l’actualitat i des del seu inici ha lliurat 7.052 títols i ha doctorat 25 persones, es mou ara per ara en unes xifres pressupostàries que volten els 4,5 milions d’euros anuals.

“El que era un somni per als de la meva generació, tenir una universitat a Andorra, ara és una realitat palpable”, ha exposat Juli Minoves, que ha posat en relleu que el centre universitari s’ha anat configurant de diverses peces i que ara s’escau configurar-ne les últimes -com la residència universitària- per acabar-les d’assemblar totes plegades i fer donar un pas més a la universitat, a l’UdA.