La sol·licitud s’ha traslladat a la directora general de l’Escola andorrana, Olga Moreno, i ja hi hagut, com a mínim, un primer contacte. La petició inicial es va fer per carta que van signar una trentena de funcionaris, entre mestres d’educació física de primària i col·laboradors educatius de la mateixa activitat. No obstant això, els docents que han fet la demanda consideren que pot anar molt més enllà del material d’esquí i que els professionals de l’educació necessiten material individual específic que fins ara sempre han hagut de posar de la seva butxaca, la qual cosa entenen que crea un greuge amb altres cossos especials que reben els equips necessaris per part de l’administració. Els peticionaris també consideren que sense el material adequat, hi pot haver un risc per la seguretat.
En la carta tramesa fa unes setmanes, segons que l’Altaveu ha pogut saber ara, els firmants volen “fer constar que, al llarg de tots els anys en què hem estat membres de l’administració, mai se’ns ha facilitat el material reglamentari corresponent i, com a conseqüència, hem hagut d’assumir-ne les despeses, que en el cas dels/les especialistes i col.laboradors/es d’educació física són bastant elevades degut al desgast diari”. Els docents de l’esmentada especialitat, que per ara són els únics que han reclamat, consideren que “aquesta situació resulta poc equitativa, atès que d’altres cossos especials de l’administració reben tot el material necessari per desenvolupar les seves activitats de forma integral i sense càrrec per part dels seus membres”.
Aquí és quan els mestres mantenen que “seria just i convenient que si no es preveu proveir aquest material, es compensés econòmicament als treballadors a través d'un complement per despeses derivades de l’activitat. Així mateix, creiem que la seguretat laboral ha de ser prioritària i és fonamental que es prenguin mesures immediates per garantir que les condicions de treball siguin segures i es s’acompleixi estrictament la normativa vigent”. Com s’ha dit, la del material no és la única reivindicació que fan. Hi ha la qüestió de les carmanyoles, per dir-ho planerament.
“Seria just i convenient que si no es preveu proveir aquest material, es compensés econòmicament als treballadors a través d'un complement per despeses derivades de l’activitat. Així mateix, creiem que la seguretat laboral ha de ser prioritària i és fonamental que es prenguin mesures immediates per garantir que les condicions de treball siguin segures i es s’acompleixi estrictament la normativa vigent”
“També voldríem fer referència a l’impagament de les dietes generades durant les jornades d’esquí escolar. L’import d'aquestes dietes és una compensació establerta i reconeguda, però una de les mesures que s’ha adoptat fins al moment davant d’aquesta situació, ha estat que les famílies dels infants, a través de l’AMPAEA, sufraguin els entrepans dels treballadors/es. Aquesta mesura, tot i ser d'agrair, no hauria de ser necessària i subratlla la manca de previsió i compensació adequada per part de l’administració”, mantenen en la missiva que van traslladar a Olga Moreno.
“Una altra de les mesures adoptades que tampoc ens satisfà, és l'ús de carmanyoles amb menjar del dia anterior, sovint en condicions poc òptimes. Això no només és una mostra d'insuficiència de mitjans, sinó també una falta de respecte pel treball dels empleats, que mereixen condicions de treball dignes, incloent-hi un àpat adequat per afrontar les exigències de la jornada”, afegeixen els signataris de la carta, que, com s’ha apuntat, ja ha estat tractada, almenys de forma inicial, amb la directora general de l’Escola andorrana.
Segons els docents que donen suport a la mesures, les dues situacions, “tant la falta d’acompliment de les normatives de seguretat com l'impagament de les dietes i la manca de condicions laborals dignes, estan afectant la moral de l'equip i poden comprometre el bon desenvolupament de les nostres tasques i activitats laborals. A més, l'ús de material personal per a realitzar les tasques assignades, sense cap compensació o suport institucional, genera un desequilibri respecte a altres col·lectius que gaudeixen de condicions més favorables”.
Des dels comandaments ministerials s’haurien escoltat les reivindicacions amb atenció i s’hauria assegurat als portaveus de la reclamació que s’estudiarà tot allò que s’ha plantejat. Però s’hauria deixat clar que “no hi ha disponibilitat de recursos per al curs actual, però s'exploraran solucions per al futur”. En tot cas, des de la direcció de l’Escola andorrana s’ha deixat clar que “les condicions de seguretat estan garantides” perquè, d’altra manera, ja no s’organitzarien les activitats que es fan.
Per tant, i malgrat el que mantenen els professionals que abonen la reclamació, la qüestió de la seguretat, sobre la qual hi ha una clara coincidència que és un aspecte fonamental en les activitats d’esquí, no és matèria de debat a nivell ministerial. Quan a les altres reclamacions, s’hauria deixat clar, també, que les compensacions i dietes necessitarien ser regulades per assegurar l'equitat entre tots els treballadors. Finalment, hi ha un debat obert sobre la figura del coordinador d'esquí i la seva utilitat en el sistema educatiu actual.