Aquest divendres s’han entregat les notes. I s’ha deixat aquest llarg cap de setmana perquè es paeixi tot i a partir de llavors comprovar quines reclamacions hi ha, quantes baixes es donen, i mirar si les peces del trencaclosques poden encaixar o se’n va tot el puzle en orris. Una cosa sembla clara, enguany les preinscripcions han agafat per sorpresa els responsables dels sistemes educatius, especialment de l’espanyol, confessional o no.
Encara sense que estigui aclarida la situació del Sant Ermengol -encara balla aquella línia d’artístic que, de fet, no donaria resposta a tots els alumnes que preferirien sistema espanyol confessional però no tenen intenció de fer-se artistes-, els estudiants que han d’iniciar batxillerat el proper setembre i no tenen clar on hauran d’anar, esperen una resposta definitiva dijous. Després de moltes dates enunciades, la darrera és el 27 de juny. Saben, els ho han assegurat, que el María Moliner podrà absorbir tota la demanda per fer primer de batxillerat.
Els estudiants que han d’iniciar batxillerat el proper setembre i no tenen clar on hauran d’anar, esperen una resposta definitiva dijous. Després de moltes dates enunciades, la darrera és el 27 de juny
En aquest cas sí que s’ha obert una nova línia més. Però encara hi ha alguns estudiants, de la Sagrada Família per exemple, que tenen la remota esperança de poder-se col·locar al Sant Ermengol. Com no se sap. Dels vuit alumnes que van quedar fora d’aquest centre, aparentment tres ja no són ‘problema’. Un l’ha assumit el col·legi del roc de Sant Pere per raons excepcionals. I dos més han decidit tirar pel dret i buscar-se altres centres educatius. En un cas a Andorra mateix, en l’altre, a la Seu.
Però, s’ha dit, on hi ha més dificultat però per ara encara es confia amb una resolució d’última hora, és a tercer i quart de segona ensenyança. De l’ESO. Sobre el paper hi ha més demanda que oferta. I Espanya no té cap intenció d’obrir més línies ni d’un curs ni de l’altre. Més encara, fins i tot s’havia arribat a posar sobre la taula alguna que altra retallada en matèria de professionals docents. Tot plegat massa complicat.
Tothom, de fet, a l’expectativa. I sense que l’Escola andorrana, que per llei acabaria estan obligada a absorbir l’alumnat sobrant si hi fos, tampoc no estigui per tirar coets i per poder acceptar tot el que faci falta. I això en un moment, ha quedat clar, on almenys el sistema nacional té, com a mínim, les mateixes dificultats que la resta en matèria d’aprenentatge. O millor encara, de resultats.