La primera de les quatre sessions presencials tindrà lloc el 16 de setembre amb la presència del paleoantropòleg José María Bermúdez de Castro que tractarà les claus essencials de l’evolució humana, a partir dels canvis que s’han produït en el genoma humà, el que Baró ha qualificat de “l’arbre de la vida”.
La relació de les persones amb el medi ambient centrarà la segona jornada (17 de setembre, que anirà a càrrec de la professora d’antropologia i directora general delegada de recerca, expertesa, valorització i ensenyament al Museu Nacional d’Història Natural de París, Frédérique Chlous. L’objectiu és veure la relació que els humans estableixen amb la biosfera i prendre consciència dels perills del canvi climàtic.
El catedràtic de medicina molecular de la Universitat de Leicester, Salvador Macip, serà l’encarregat de mostrar els canvis que s’estan produint de manera accelerada en tots els àmbits de la recerca científica com el genoma o la tecnologia digital. Això ha de permetre veure les proeses i els inconvenients que comporta en el trashumanisme. Això serà el 23 de setembre.
L’investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques al centre d’Astrobiologia, Carlos Briones, (24 de setembre) intentarà posar una mica de llum a la foscor sobre si hi ha vida més enllà de la Terra a partir d’evidències científiques.
Ladislau Baró ha posat en relleu que la Universitat d’Estiu i Tardor “és com un mirall dels canvis i l’evolució que ha viscut el nostre país al llarg dels anys i les temàtiques ho acrediten”. En aquest sentit ha destacat “el menú atractiu que hi haurà, tot admetent que “sabem que no és un espectacle de masses, però és una activitat acadèmica de qualitat”.