Sobre el paper aquests són els tres candidats que hi ha sobre la taula del rectorat. Així ho han indicat les fonts, donant per fet que el procés hauria de ser públic i transparent però, ara per ara, no ho és. Aquest divendres tancava el termini de presentació de candidatures per l’UdA no té intenció de fer públic cap detall -almenys aparentment- fins al mes de maig, probablement. En tot cas, fonts oficials de l’UdA han explicat que el termini per verificar el compliment dels requisits i comunicar la validació a la o les persones candidates a rector o rectora del centre universitari andorrà és fins al primer d’abril.
En principi, ja s’ha apuntat, l’UdA no té intenció de fer cap comunicació oficial sobre aquesta qüestió perquè “és un procés intern i no una deliberació pública”. Es farà conèixer el resultat del procés de tria, lògicament. Però segons el calendari establert per la pròpia universitat, aquesta circumstància no s’esdevindrà fins al mes de maig. Una vegada iniciat el procés de substitució, l’actual rector, Miquel Nicolau, agafarà una curta excedència fins al mes de setembre, quan es reincorporarà al departament de docència i investigació.
Una vegada iniciat el procés de substitució, l’actual rector, Miquel Nicolau, agafarà una curta excedència fins al mes de setembre, quan es reincorporarà al departament de docència i investigació
Fortó, que en principi seria el principal candidat a esdevenir rector, és el candidat intern. El relleu natural, per dir-ho d’alguna manera. Matemàtic, hauria hagut de superar algunes pugnes internes per convertir-se, d’alguna forma, com el candidat de consens universitari. Així ho han indicat les fonts deixant clar que el procés s’està duent de forma molt discreta i tancada. De fet, durant molt temps es va pensar que probablement era el moment d’optar per una dona. I aquí van aparèixer noms com els de Montserrat Casalprim i Virgínia Larraz, totes dues doctores i amb responsabilitats ja dins l’UdA.
En principi, però, la quota interna l’ostentaria Josep Fortó. Doctor en l’àmbit de l’Organització i la gestió del coneixement per la pròpia UdA, és llicenciat en administració d’empreses, diplomat en Ciències empresarials i amb dos postgraus: en mercats financers i en Instruments financers. I, ja s’ha dit, la seva formació de base és la de matemàtic i la seva responsabilitat actual és dirigir el Centre d’Estudis Empresarials i Tecnològics.
El teòric tercer aspirant en discòrdia és un candidat repetidor. També és de la casa, però no pas del nucli dur. En certa forma aniria per lliure. Es tracta d’Emili Vergés Puig, que el 2019 ja li va disputar a Miquel Nicolau el rectorat. No va tenir pas gaire opcions. Com no sembla que n’hagi de tenir ara. És doctor en Bioquímica i Biologia molecular, llicenciat en Biologia i llicenciat en Bioquímica, i està immers en l’àrea educativa de les ciències de la salut. Fa classes, per exemple, en els estudis d’infermeria a la pròpia UdA. No és a l’únic centre d’ensenyament del país on fa classes Vergés.
DOCTOR EN CIÈNCIES POLÍTIQUES
Pel mig, ara mateix dins de l’UdA hi ha certa expectació en saber el paper que pot fer Juli Minoves. Es dona per fet que ha presentat la seva candidatura. Estaria disposat i disponible per tornar a Andorra si escau. I hi ha qui, després d’haver estat molts anys donant volts pel món, tant abans com després de les seves responsabilitats polítiques a Andorra, creuen que Minoves podria impulsar internacionalment la imatge de l’UdA. Però caldrà veure-ho. Minoves ha fet de professor universitari als Estats Units i és doctor en Ciències Polítiques per la Universitat de Yale.
Llicenciat en Ciències Socials i Econòmiques a Friburg, té mestratges en Filosofia, Arts i Ciències Polítiques, més enllà d’una diplomatura en piano i música pel Liceu. Camí dels 55 anys, Minoves parla set idiomes i ha estat el president de la Internacional Liberal. Sempre ha estat lligat a aquest corrent polític i de gestió públicoprivada. I, és clar, ostenta una extensa carrera diplomàtica iniciada el 1993 com a conseller en la representació d’Andorra a les Nacions Unides. Fins que el 2001 Marc Forné el va nomenar ministre d’Afers Exteriors. Es va mantenir al Govern d’Andorra, després amb Albert Pintat, malgrat que el 2007 el va situar al davant de la cartera de Cultura i Turisme fins al final d’aquella legislatura, quan va deixar la política de primer nivell a Andorra i va canviar de continent.
Comentaris (22)