La primera votació que va fer el Consell Universitari va deixar un empat a 4 vots entre Fortó i Minoves mentre que Monné havia rebut els dos vots dels estudiants. A banda dels alumnes, els altres vots els van emetre el rector sortint, Miquel Nicolau, els ministres d’Educació (Ladislau Baró) i Salut (Helena Mas), un representant de les empreses associades a l’UdA (el CEO de Crèdit Andorrà, Xavier Cornella), una representant dels sectors professionals (l’advocada Sílvia Estrada en nom dels col·legis professionals), i dos delegats del personal docent i investigador i una representant del personal administratiu i tècnic.
Abans de la reunió definitiva d’aquest dilluns, cada col·lectiu va poder fer, si es va escaure, els seus debats previs. És clar que van tenir consultes els tres col·lectius interns de la universitat. Fortó, com a home ‘de la casa’ i element de continuïtat tenia aparentment força entre docents i administratius i tècnics. En canvi, els estudiants van optar per Monné. Així ho havien decidit en una mena d’assemblea prèvia.
LA TRIA DELS ALUMNES (MALESTAR INCLÒS)
En efecte, la catedràtica d’Educació havia obtingut el suport majoritari (49 vots) en aquesta consulta prèvia i, després es va situar el candidat de continuïtat (36). Molt més lluny van quedar Emili Vergés (8), Juli Minoves (6) i Ramon Copons (2). Per tant, els dos vots dels estudiants van anar a Alexandra Monné. La qüestió es va desmarxar en haver-hi empat en la primera ronda de votació del Consell Universitari. I en la segona volta ja només es podia triar entre els dos candidats més votats. Calia desempatar.
I aquí, els estudiants (Arnau Solé i Itzel Ivonne Blanco) es van decantar per Minoves en lloc de fer-ho per Fortó, que en la consulta prèvia havia obtingut infinitament més suport que l’exministre i ara rector electe. Evidentment, la votació en segona ronda ja no estava precedida de cap consulta. I això està causant malestar en certa part de l’alumnat. Hi ha relativa indignació amb els representants, que, personalment, s’haurien decantat pel canvi -tenint en compte que consideraven que Monné també ho suposava- en lloc d’assegurar la continuïtat.