La proposta de revisió, presentada la setmana passada per la primera ministra, Élisabeth Borne, inclou l’augment gradual de l’edat mínima de jubilació dels 62 als 64 anys pel 2030; una prolongació del període de cotització de 43 anys a partir del 2027 per poder cobrar la pensió íntegra -amb l’excepció de certes professions considerades àrdues-, i la supressió dels règims especials com els que tenen militars, treballadors del transport públic i ferroviari, etc. El govern argumenta que la intervenció és necessària per evitar l’acumulació de dèficits i garantir la sostenibilitat del sistema, però des dels sindicats i la majoria dels partits d’oposició es denuncia que els costos de la reforma recauran en les classes mitjanes i populars.
La mobilització d'aquest dijous serà només el “començament” de les mesures de força decidides entre el conjunt dels sindicats, que retreuen al govern no haver cedit gens ni mica en les seves intencions malgrat el rebuig frontal manifestat des del bàndol sindical. En concret, les organitzacions gremials estan en contra de qualsevol retard en l’edat mínima de jubilació, cosa que constitueix la mesura estrella de la proposa de reforma governamental.
Els principals sindicats com CFDT, UNSA i CGT retreuen al govern que no hagi cedit gens ni mica en les seves intencions malgrat el rebuig frontal dels representants dels treballadors. També l'extrema dreta i els partits d'esquerres han criticat durament la reforma. El líder de la França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, l'ha qualificat de "regressió social". Al contrari que els sindicats i aquestes formacions, les organitzacions patronals es van afanyar a mostrar el seu suport a la reforma.
Comentaris (1)