Ningú no s’explica hores d’ara com pot arribar a ser que uns adolescents -el més gran té 18 anys, la resta són menors- aconseguissin guardar en un cotxe aparentment abandonat (o gairebé), estacionat a la segona planta de l’aparcament vertical comunal de Prat de la Creu, ben bé 300 pots d’esprai de bona qualitat. Menys encara, quan absolutament tots van desaparèixer del mateix centre educatiu, l’Escola andorrana de Santa Coloma en la qual com a mínim un dels menors cursava estudis.
Oficialment, des del ministeri d’Educació s’ha assegurat que “la direcció del centre educatiu el mateix dia de la desaparició del material ho va posar en coneixement de la policia i va començar els tràmits (recollida de les factures) per interposar la pertinent denúncia, que va cursar uns dies després. Aquesta es va formalitzar el 8 de maig”. Justament, es va formalitzar el mateix dia que es van localitzar els més de 300 esprais. I llavors es va poder determinar l’origen dels pots i que se n’havien arribat a endur caixes senceres.
Però és que els adolescents en qüestió havien sostret de l’escola altres elements que ni tan sols se sabia. Amb la qual cosa queda en evidència que en el seu moment es fos conscient que desapareixien esprais. És molta quantitat i, en tot cas, no es van posar els mecanismes adequats per parar la situació. Perquè necessàriament havia de durar uns quants dies. De fet, a final de novembre passat hi va haver dues nits consecutives en què el centre escolar va aparèixer pintat de dalt a baix i ni tan sols així no es va aconseguir aturar la qüestió.