Va ser un home que passava pel camí que va acabar calmant i guardant el menor, alumne de cinquè de primària de l’Escola andorrana d’Escaldes, qui va alertar el pare de l’infant. Aquest, en veure’s perdut, va demanar al caminant si podia avisar el seu progenitor, atès que no sabia on parava. Per sort, l’escolar, de deu anys, se sap de memòria el número de telèfon del pare des dels quatre anys. “Jo no era conscient ni que sortien a fer classes a l’exterior”, explica el pare de l’alumne, que agraeix la bonhomia del caminant que el va alertar. “Al meu fill li hauria pogut passat qualsevol cosa” mentre que el mestre, que s’enfronta a un expedient disciplinari per falta greu, “no va estar encertat en cap moment”.
“Era un grup de catorze nens, no de cinquanta ni de vint-i-cinc, controlat per dos adults i l’única culpa era del meu fill per haver-se despistat. L’ajudant sí que es va disculpar i va assumir la seva responsabilitat, però el mestre es va mostrar superb en tot moment”
Als pares del menor els ha dolgut especialment l’actitud “superba” del docent, que hauria acusat el menor de no seguir les pautes i en cap moment no hauria reconegut cap culpa. Que el menor estava extraviat se’n va assabentar quan la directora del centre el va trucar per telèfon una vegada el pare del menor i el menor, que ja havia anat a recollir a l’altura de l’esglesiola de Sant Antoni de la Grella, havien arribat a l’escola i havien exposat la situació. La resta del grup encara estava en plena sortida.
“Era un grup de catorze nens, no de cinquanta ni de vint-i-cinc, controlat per dos adults i l’única culpa era del meu fill per haver-se despistat”, diu irònicament l’home, que explica que ja amb anterioritat havia tingut altres problemes a l’escola que van obligar a posar el menor en tractament psicològic. Ara tem que aquesta situació viscuda, que ha comportat certs moments de tensió i estrès a l’infant, el torni a afectar. “L’ajudant sí que es va disculpar i va assumir la seva responsabilitat, però el mestre es va mostrar superb en tot moment”, exposa admetent alhora que quan el va tenir al davant també va perdre una mica els estreps.
Malgrat que d’entrada se’ls va recomanar de posar denúncia a la policia, ho van descartar. “No volem jugar amb el pa de ningú”, ha explicat el pare del menor, que hi ha afegit que “no volem pas que es quedin sense feina”, però “que els tibin les orelles, sí”. I amplia encara una mica més el seu raonament. Segons aquest progenitor, quan es va presentar a l’escola i va demanar per la directora, li va recordar a aquesta que el seu fill ja n’havia passat moltes i que si en anteriors ocasions havien passat pàgina sense més conseqüències, aquest cop no seria el cas.
“El meu fill hauria pogut acabar al riu o l’home amb qui es va topar, i encara bo que el crio va demanar ajuda, hauria pogut tenir qualsevol altra reacció”, exposa, per la qual cosa, a la directora se li va dir que “la nostra paciència s’ha acabat” i se li va demanar que actués. De fet, haurien volgut formalitzar una queixa per escrit però la directora va explicar al pare que no calia, que ella se n’encarregava de tot i que tot plegat realment era prou greu.
Els progenitors pretenen dues coses: una, evitar que un cas com aquest pugui tornar a passar i, per tant, “que es prenguin les mesures escaients” i, l’altra, que “es faci una tibada d’orelles. No es pot deixar passar això. Ara bé, tampoc no volem que ningú perdi la feina”
“Jo vaig haver de demanar permís al meu encarregat per absentar-me un moment de la feina i anar a buscar el crio i tornar-lo a l’escola. Si no hagués hagut d’anar a la feina, me l’hauria endut a casa per veure la reacció de l’escola. Estic segur que no se n’havien adonat de res”, explica el pare de l’infant, que arran d’aquest cas ja ha tingut més d’una mala nit. “No volem que això quedi en no-res”, assegura que li va dir a la directora de l’escola escaldenca. I va demanar, a més a més, que el mantinguessin informat. A ell i a la mare del crio.
Davant l’absència de comunicació per part del centre, la mare del menor, que treballa en l’entorn educatiu malgrat no ser docent, va acabar contactant directament amb el ministeri. I és aquí quan a l’edifici del Molí, seu d’Educació, es van posar les mans al cap i es van establir les bases per a l’expedient que estaria en curs des de fa ben pocs dies. Just perquè els progenitors del menor van anar a cercar el suport ministerial.
I ara els pares del menor pretenen dues coses: una, evitar que un cas com aquest pugui tornar a passar i, per tant, “que es prenguin les mesures escaients” i, l’altra, que “es faci una tibada d’orelles. No es pot deixar passar això. Ara bé, tampoc no volem que ningú perdi la feina”. La instrucció de l’expedient haurà de seguir el seu curs.