La xifra l’ha volgut posar en relleu la consellera general socialdemòcrata, Susanna Vela, arran de la resposta a una demanda d’informació formulada sobre la qüestió ara fa unes setmanes. Segons ha explicat a Altaveu, pel que es desprèn de la documentació rebuda, al llarg del curs passat l’Àrea d’Inspecció i Avaluació Educativa va rebre denúncies de fins a 17 casos d’assetjament escolar.
Les dades es desprenen de la documentació demanada per la consellera general del PS Susanna Vela, que expressa preocupació i apunta la voluntat de sol·licitar més dades a la ministra d’Educació i, fins i tot, parlar per abordar la qüestió
Es tracta d’una xifra important. La més alta des que s’aplica el decret aprovat l’octubre del 2016. Els dos primers cursos sota aquest protocol (2016-17 i 2017-18) es van rebre catorze queixes. La dada va registrar un descens el 2018-19, amb 12. El 2019-20, en canvi, tot just es van registrar quatre. Aquesta darrera xifra s’explica, en part, pel fet que, a partir de mitjans de mar es va produir el confinament a causa de l’arribada del coronavirus.
En canvi, el curs passat, amb el retorn a la classes presencials, els casos denunciats davant l’àrea, van tornar a incrementar-se. 17 oficialment, tot i que, de la documentació facilitada a Vela, també es constata un ús important de l’aplicació especialment creada per avisar d’aquestes possibles situacions, B-Mol. Fins a 122 usuaris van utilitzar-la per enviar una alerta.
A l’hora de valorar les dades, la consellera general no ha amagat una certa preocupació. Per un costat, considera que part dels casos es poden atribuir al fet que hi ha més confiança per part dels afectats (els mateixos alumnes o les famílies) a fer-los públics. “Entenc que, amb el reglament, es veuen amb més cor de denunciar-ho. També si van veient que qui ho ha fet abans ha vist com el cas es resol”, ha comentat la parlamentària que, però, no amaga que la xifra és encara inquietant.
En primer lloc, pel fet que “la sensació és que no hi són realment tots els casos” sigui “per por a denunciar” o, fins i tot, perquè “a vegades, des del centre es prefereix mirar cap a l’altre costat per por a ser qüestionat”. Per això, considera que “aquí el ministeri ha de poder incidir més, malgrat que ja es fa molts cursos i activitats per evitar-lo”.
Vistes les dades, Vela ha avançat la voluntat de fer un seguiment de la situació. “Ens agradaria saber si Educació té previst millorar el protocol o ampliar-lo també a primària. Volem consultar-ho amb la ministra”, ha comentat.
De retruc, la consellera general també ha volgut recordar unes altres dades sobre l’assetjament escolar a les quals han tingut accés. En concret, les facilitades per l’Observatori de la Infància de l’Unicef, entitat amb la qual han mantingut una reunió aquesta mateixa setmana. Al document, s’indicava que un 24% dels nens entre 12 i 16 anys asseguraven haver estat colpejats, patejats o empesos a l’escola alguna vegada durant el curs, en comparació al 21% que ho afirmaven el 2013. A banda, i segons les dades del cos de policia, durant el 2020 10 menors havien estat víctimes de violència física o psíquica en l’àmbit escolar, el que suposaria 20 casos per cada 10.000 nens.
Amb aquestes dades a la mà, la parlamentària socialdemòcrata ha volgut deixar clar que es tracta d’un tema clau i sobre el qual cal actuar. “No són coses de nens. El tema no es pot banalitzar”, ha afirmat.