Les darreres setmanes els inspectors encarregats de ser un dels filtres, dels mediadors d’aquestes situacions, han hagut de treballar de valent. Dos casos, al Lycée i a l’institut María Moliner de la Margineda, han acabat en denúncies a la policia. Quan un afer agafa el canal policial, judicial, hi ha aspectes sobre els quals, necessàriament, els centres educatius, fins i tot el ministeri, es queda al marge. En aquest casos, cap dels dos centres estava tractant les situacions denunciades com a assetjament. No és un fet anòmal.
“El ‘ciberbullying’ va creixent. Costa molt de detectar. Són xarxes internes a les quals ningú no hi té accés” a no ser que la víctima les obri de bat a bat, reconeix la directora del departament d’Inspecció, Qualitat Educativa i Recursos Humans del ministeri d’Educació, Marie Pagès
La directora del departament d’Inspecció, Qualitat Educativa i Recursos Humans del ministeri d’Educació, Marie Pagès, assegura que no hi ha cap centre educatiu al qual li interessi tapar un cas de ‘bullying’. Per diverses raons: la primera perquè pot acabar tacant el propi centre; la segona i potser encara més important perquè a situació es pot enquistar de tal manera que acabi sent incontrolable i afectant el dia a dia de l’escola concernida. Pagès deixa clar, entre moltes altres coses, que “el ‘ciberbullying’ va creixent. Costa molt de detectar. Són xarxes internes a les quals ningú no hi té accés” a no ser que la víctima les obri de bat a bat.
En els casos recents del Lycée i el María Moliner -en aquest segon hi havia també assetjament via xarxes socials- no hi havia el protocol de l’assetjament escolar activat és perquè als centres “els faltaven dades”. Dades sobre la intensitat de l’incident, la freqüència, les característiques. Molt sovint, i seria el cas dels dos centres esmentats, que està sota la tutela d’una mateixa inspectora (dos altres inspectors estan destinats al control del sistema andorrà), “la interpretació de la informació no s’ha fet de la mateixa manera. Pel indicadors que té el centre, no ho tipifica com un assetjament sinó com un conflicte entre dos escolars”. Quan les famílies van aportar més elements la qüestió va canviar.
Un conflicte és una qüestió puntual. Però si la situació perdura en el temps, “si es repeteix, sí que és assetjament”. Però potser només s’ha visualitzat un xoc puntual entre dos estudiants i després l’assetjador ha passat a fer-ho a través de les xarxes socials. “I el ‘ciberassetjament’ costa molt de detectar”, admet la responsable educativa. Almenys en el cas del María Moliner que ha pogut seguir de prop l’Altaveu, el suposat assetjador enviava missatges via Instagram a dues amigues Tots tres tenen uns 12 anys.
“S’ha de fer sentir els joves com a part de la solució”, consideren els experts, conscients que és molt complicat arribar a certa informació i poder-la interpretar correctament
Mentre que una de les dues noies va plantar cara ràpid i el noi va haver de frenar ràpid, en l’altre cas els missatges s’acabaven compaginant amb comportaments presencials. Fins i tot en algun moment el noi va llançar una placa de gel contra la noia assetjada. Després de la denúncia policial i la intervenció del ministeri, la situació s’hauria mirat de canalitzar. “En un termini d’entre tres i quatre mesos la situació hauria d’estar resolta”, diu Pagès. Es refereix a la generalitat. No parla del cas concret. Tutores individuals amb la víctima, amb l’assetjador i activitats grupals per mirar de donar el tomb a la situació solen ser algunes de les activitats més habituals.
I és que, explica Maria Pagès, s’ha de fer “sentir els joves com a part de la solució. És una bona via perquè surtin els casos a la llum”. La dificultat de l’assetjament i la seva descoberta és que la víctima és la primera interessada en tapar el que sigui per por a quedar al marge del seu grup d’iguals. El més habitual sol ser l’assetjament verbal tot i que cada vegada més es combina amb l’assetjament cibernètic. El ‘bullying’ físic també existeix però, sortosament, és més minoritari. El ‘ciberassetjament’ és el més complicat de detectar.
Tres casos al primer trimestre, 87 avisos a través de l’aplicació B-Resol
Durant el primer trimestre d’aquest curs 2020-2021, el ministeri d’Educació estava tractant tres casos formals d’assetjament escolar. Són xifres que es consideren normals. El curs anteriors només se’n van gestionar quatre fins al mes de febrer. Un pèl menys del que solia ser malauradament habitual. Després, el confinament va ‘trencar’ qualsevol estadística. Encara el curs precedent, el 2018-2019, van ser dotze els expedients que es van tractar.
Alguns dels casos arriben a través de l’aplicació B-Resol, que és un canal que permet denunciar de manera anònima situacions de conflicte entre escolars. O, simplement, que viuen escolars. És una aplicació tecnològica que permet alertar la persona que s’escaigui -normalment un adult que forma part el claustre del centre- sobre un fet que no necessàriament ha de ser ‘bullying’. Es pot alertar sobre el trastorn alimentari d’un company o la sospita que una companya s’està enganxant a les drogues, per posar dos exemples triats a l’atzar.
Aquest curs s’han activat 87 clics pels 72 que hi va haver durant el mateix període de l’any passat. De vegades el clic es queda sols en això. Tot sovint emissor i receptor inicien un intercanvi de missatges que porten el receptor, el docent, per exemple, a tenir més pistes per poder actuar. L’aplicació només la fan servir aquells centres que ho volen. Cada escola té les seves eines, canals o plataformes de detecció de ‘bullying’ i altres comportaments anòmals dels estudiants.
L’aplicació s’usa a partir de secundària i són sis els centres que l’utilitzen ara per ara: els tres instituts (educació secundària i Batxillerat) de l’Escola andorrana i els confessionals (Sant Ermengol, Maria Janer i Sagrada Família). El María Moliner, admet la directora del departament d’Inspecció, Qualitat Educativa i Recursos Humans del ministeri d’Educació està valorant la inclusió de l’APP B-Resol com a eina de detecció d’aquests conflictes. Durant el confinament es va obrir l'aplicació de forma general i sols es van rebre cinc avisos: dos per a casos d'angoixa; un demanant atenció psicològica; i dos més per angoixa derivada de les tasques escolars.
Noia, introvertida, sense amics i amb interessos particulars
Traçar un perfil de l’escolar que a Andorra està més exposat a l’assetjament és complicat. No obstant això, Marie Pagès té clar que aquestes situacions es donen molt més en noies que no pas en els nois. Les víctimes de ‘bullying’ són persones introvertides, que no tenen gaire amics i, “molt important”, remarca la responsable educativa “té interessos al marge de la comunitat”. Dit així, pot semblar rar, estrany. Però què vol dir tenir interessos al marge de la comunitat? Doncs, simplement, ser un devorador de llibres, estar interessat en temàtiques molt concretes. Mirant d’usar un llenguatge planer, la comandament del ministeri d’Educació esmenta la paraula ‘freak’. Ser un ‘freak’ del que sigui pot donar més números, segons com, per acabar sent víctima d’assetjament. “El més popular de la classe no cal que pateixi, aquest no patirà assetjament”, sentencia Pagès.
Comentaris (5)