En efecte, Royo ja està ocupant en l’actualitat la plaça de cap d’àrea de Llengua Catalana, amb una vinculació directíssima amb el ministeri de Cultura i el departament de Política Lingüística, i Gallo es responsabilitza de l’àrea d’exàmens oficials. Totes dues ocupen llocs que van deixar de tenir, per motius diferents -des d’expedients disciplinaris amb sentències judicials incloses a promocions personals i consolidacions d’altres llocs de treball- els seus anteriors titulars.
En sectors professionals del propi ministeri, no ha sorprès que les dues places que s’han posat sobre la taula ja tinguessin noms i cognoms. Això no obstant, sí que hi ha qui no ho veuria del tot bé, perquè no sempre les persones que consolidaran segurament la plaça han hagut de passar cap prova prèvia, si no que per diversos motius, moltes vegades lligats a la confiança de superiors jeràrquics, se les ha situat allí sense més.
I més enllà del fet que no hi hagi hagut comissions de serveis o adscripcions formalment fetes, un altre dels retrets que es fan internament és que, almenys en un cas, per ser cap d’àrea s’exigeixi un nivell 6A del marc andorrà de qualificacions, que seria una ‘license’ o un bàtxelor, i que per a les places de docent es demani un segon cicle, que equival a un màster i, per tant, a un nivell superior del que es demana per les places de cap d’àrea.
Comentaris (10)