Segons les dades de Funció Pública, durant el 2024 es van pagar, en el sector de l’educació, 16.611 hores extraordinàries. I, en dotze anys, aquesta xifra supera les 190.000. “Són moltes.” I més encara, remarca Esteves, si normalment el que se sol fer es tornar les hores en hores i no pas pagar-les. En tot cas, “a veure si en la propera reunió amb el ministeri ens donen més detalls”, remarca el sindicalista, que insisteix que hi ha en general una manca de dades. Funció Pública no aporta el que se li demana i això que és aquest departament qui té o hauria de tenir els detalls.
Tot plegat “representa un augment de despesa pública que es podria substituir per noves contractacions i reduir ràtios a les aules en el cas de professors i mestres”. Esteves considera que la problemàtica dels ràtios no es dona “especialment” a la primària perquè està bastant ben acotat. Però, en canvi, a “l’ESO i al batxillerat cada cop són més elevats”. I veient les dades, potser es podria contractar més personal -que falten professionals al SEP ho tenen clar- i es podia reduir la mitjana d’estudiants per aula.
Esteves explica que amb més professionals de l’educació es podrien obrir més classes i, alhora, es podrien deslliurar els ensenyants d’algunes hores lectives per tal que es poguessin centrar en altres projectes més globals i això faria, indica, que “els centres funcionessin molt millor en general”. Les concrecions esperen poder-les tractar en properes trobades tant amb responsables del seu ministeri de tutela, el d’Educació i Ensenyament Superior, com amb el de Funció Pública, que disposa de força dades.
Comentaris (2)