La docent va aterrar al centre espanyol d’ensenyament secundari de la Margineda l’1 de setembre del 2015, el 30 de desembre del 2016 es va acordar fer una avaluació ordinària sobre la professora, el juny del 2017 la docent es va posar de baixa laboral i el maig del 2018 es va acordar per l’inspector corresponent no prorrogar l’adscripció a l’exterior de l’educadora. La docent va demandar el ministeri assegurant que no es van tenir en compte els cinc paràmetres que la normativa que regula l’adscripció a l’exterior i les avaluacions imposa.
Els paràmetres a tenir en compte, entre altres, són la seva tasca com a docent, la relació amb la comunitat educativa del país on està adscrita, la participació en activitats cultural i programes de desenvolupament de la llengua i la cultura espanyoles, la deguda integració en la comunitat espanyola a l’exterior o la difusió del multiculturalisme. La normativa aplicable també estableix que si no es poden avaluar tots els aspectes que fixa l’ordre ministerial, es farà un informe que podrà ser objecte d’al·legacions per part de l’afectat abans de prendre la decisió final.
“A més de les dificultats per relacionar-se amb la cap de departament i amb l'equip directiu del centre, en aquests dos cursos, la professora té dificultats per a la seva relació amb la comunitat educativa, alumnes i pares dels mateixos, l’evidència de les quals són les nombroses queixes de les famílies pel que fa a aquesta en aquests dos cursos acadèmics”, diu la sentència
La docent en qüestió, segons una sentència dictada recentment pel TSJM i que pot ser objecte d’un recurs de cassació, al·legava que havent estat de baixa no se la podia haver avaluat correctament. I que només s’havien tingut en consideració dos dels cinc aspectes exigits. El motiu de la incapacitat temporal (baixa mèdica) era el fet de veure’s afectada per un quadre depressiu amb estrès i ansietat motivat per la seva situació de suposat assetjament laboral.
El tribunal recorda que el fet d’estar de baixa no pot comportar la interrupció de l’adscripció a l’exterior ni va afectar tampoc l’avaluació de la docent, perquè ja s’havia iniciat molt abans d’haver sorgit la incapacitat i perquè, recull la sentència, la finalment demandant mai no va al·legar res per desvirtuar els informes fets per la inspecció educativa. És a dir, que discrepava potser en les formes. Però sobre el fons mai va poder fer modificar cap de les apreciacions donades. I aquestes són d’allò més contundents segons que recull la sentència ara recentment notificada.
En efecte, segons el TSJM, “en aquest cas s'ha d'estimar que es compleixen els requisits previstos” en l’ordre ministerial perquè “s’ha constatat l'incompliment de les funcions docents, degudament acreditat a l'expedient administratiu, a través dels documents i informes” que hi consten. “La mateixa actora els refereix, cosa que denota el perfecte coneixement dels motius del seu cessament, com ara el dictamen de la comissió avaluadora o l’informe de la cap de departament”.
Com a elements desfavorables que consten en l’informe sobre la docent s’hi diu que “a més de les dificultats per relacionar-se amb la cap de departament i amb l'equip directiu del centre, en aquests dos cursos, la professora té dificultats per a la seva relació amb la comunitat educativa, alumnes i pares dels mateixos, l’evidència de les quals són les nombroses queixes de les famílies pel que fa a aquesta en aquests dos cursos acadèmics”.
Comentaris (3)