Degoteig d’aprovació de plans d’estudis universitaris “coincidint” amb el final de legislatura

Principalment la Universitat Humanium ha rebut l’aprovació de diversos plans d’estudis els darrers dies. Tot just a final de legislatura, fet que ha alçat certes sospites sobre la proximitat entre les eleccions i la quantitat de plans als quals se’ls ha donat el vistiplau últimament. D’altra banda, tots ells amb el castellà i l’anglès com a llengües vehiculars. Deixant això de costat, Vilarrubla ho ha justificat com a una coincidència de calendaris i no pas com a ninguna oportunitat per part del ministeri ni de la universitat.

“No té res a veure el final de legislatura amb l’aprovació dels plans d’estudis”, ha assegurat la ministra. Ha indicat que, quan es va reconèixer com a universitat el centre Humanium “ja es va assenyalar tot el que oferirien, i son totes les titulacions que s’han començat a oferir”. Per tant, s’ha seguit el calendari de treball que calia. “El ritme depèn de cada universitat, no només de l’Aqua ni del ministeri”, ha puntualitzat Vilarrubla, “i el procediment sempre és molt temps”.

En aquest cas, la ministra ha assegurat que el calendari de la Universitat Humanium s’ha coordinat amb la legislatura. “Però és habitual que s’aprovin plans d’estudis constantment”, ha explicat, “els tempos de l’Aqua varien si s’aproven de seguida, si hi ha una anada i tornada o algun tipus d’avaluació”. Després d’aquesta feina, “molt tècnica, es passa a una altra tasca per part del ministeri, la resta és tot coincidència”.

Així mateix, pel que fa al fet que els plans d’estudis tinguin com a llengua vehicular el castellà o l’anglès i no pas el català, ha indicat que no és res que hagi de preocupar. “Com a país tenim l’obligació d’oferir ensenyament obligatori i que tots els alumnes coneguin i aprenguin l’idioma”, ha explicat Vilarrubla, “quan parlem d’un nivell universitari i d’especialització tots sabem que un dels requisits al mercat laboral és el coneixement d’altres llengües”. Com a exemple, la ministra ha fet referència al fet que a Andorra hi hagi dos sistemes educatius que no tenen el català com a llengua primera, “aquesta és la nostra riquesa, i això no vol dir que renunciem mai a l’aprenentatge del català, son coses compatibles”.