Més enllà del reconeixement a la tasca de tutorització des de la vessant teòrica, els docents que promouen la reclamació exigeixen “una compensació econòmica que reflecteixi el volum de treball afegit i la responsabilitat assumida”, “una reducció d’hores lectives per permetre’ns dur a terme aquesta tasca amb la qualitat que es mereix l’estudiant en pràctiques” i “un sistema que compensi retroactivament els anys en què hem estat exercint aquesta funció sense cap reconeixement”.
Des d’aquesta mateixa setmana s’està fent córrer una carta en què es recorda que des de fa anys els mestres de primera ensenyança de l’Escola andorrana estan assumint l’acompanyament d’alumnes en pràctiques tant de la Universitat d’Andorra com del centre de Formació Professional. Els docents recorden que si bé d’entrada la tasca de tutorització es presenta com a voluntària, “a la pràctica no ho és, atès que molts de nosaltres ens veiem obligats a acceptar-la de manera reiterada cada curs escolar”.
Els docents que s’estan mobilitzant deixen clar que reconeixen la importància que els futurs mestres puguin practicar en un entorn real i amb un guiatge de professionals en la matèria. No tenen res en contra amb els estudiants. Ben al contrari. “Entenem que aquesta experiència és fonamental per a la seva preparació i futur exercici professional. Tanmateix, aquesta tasca suposa per al docent un volum de treball addicional que no està previst en el nostre estatut docent i que no compta amb cap mena de contraprestació, ni en forma de reducció d’hores ni de compensació econòmica.”
“Entenem que aquesta experiència és fonamental per a la seva preparació i futur exercici professional. Tanmateix, aquesta tasca suposa per al docent un volum de treball addicional que no està previst en el nostre estatut docent i que no compta amb cap mena de contraprestació, ni en forma de reducció d’hores ni de compensació econòmica”
I és que els docents exposen que la tutorització dels estudiants suposa una responsabilitat afegida que ha de ser tinguda en compte i “valorada adequadament”. Entre la responsabilitat i major feina que suposa estar al càrrec dels estudiants en pràctiques els docents mobilitzats recorden que cal preparar, coordinar i fer el seguiment dels estudiants. Això vol dir tenir en compte “la planificació de les activitats, la supervisió del progrés de l’estudiant i la coordinació amb el centre formador exigeixen un esforç considerable per part del docent tutor”.
Hi ha dos elements més que es destaquen: l’avaluació i la responsabilitat professional. “La responsabilitat d’avaluar l’estudiant en pràctiques recau exclusivament en el mestre tutor. Aquesta avaluació pot determinar si l’estudiant supera o no el seu període de pràctiques, fet que comporta una responsabilitat significativa.” Alhora, “la tutorització comporta una responsabilitat afegida en termes d’èxit formatiu de l’estudiant i del bon funcionament del programa de pràctiques, responsabilitat que no és reconeguda ni recompensada de cap manera”.
El greuge que ara novament es reivindica, expliquen, els docents en la carta per a la qual busquen suports, ha estat exposat des de fa molt temps. I des de fa molt temps la resposta que s’hauria donat és que l’esforç que es fa tindrà una traducció clara i evident en l’elaboració d’una carrera professional per al cos docent que, no obstant això, “es troba en discussió des de fa gairebé vint anys sense que a dia d’avui hi hagi cap reglament concret que reguli aquesta carrera professional”.
Davant de tot plegat es demana a l’administració que “retribueixi de manera justa i proporcional la tasca dels mestres tutors de pràctiques” tenint en compte, com ja s’ha dit, una compensació econòmica, una reducció d’hores lectives i un sistema de compensació retroactiu. Recorden que per les pràctiques els estudiants abonen uns emoluments en funció dels crèdits que es computen. I tota la feina que hi ha rere aquests crèdits essencialment la fan els docents de primera ensenyança que no veuen ni un cèntim d’euro de tot plegat.
En conseqüència, indiquen els docents, “sense una resposta adequada i immediata, ens veurem obligats a plantejar-nos la possibilitat d’una negativa generalitzada a assumir la tutorització d’estudiants en futures estades formatives. Aquesta mesura, que no voldríem haver de prendre, és l’única via per fer visible una problemàtica que ha estat llargament ignorada”.