Aquesta setmana seixanta estudiants de tercer i quart d’ESO del centre van protagonitzar una plantada tot seient al pati per mostrar la seva ferma oposició a la normativa. A més, van demanar llavors una reunió amb la direcció que no va ser atesa al·legant que la responsable de l’escola tenia altres activitats programades. Alguns alumnes, però, haurien vist la docent mirant de capejar el temporal pels passadissos del centre. La trobada ha de ser aquesta setmana vinent.
Si no hi ha una entesa i una relaxació de les mesures, els alumnes estan disposats, com a mínim, a iniciar una recollida de signatures per exigir que es retiri la normativa en qüestió. O, com a mínim, que es modifiqui. Hores d’ara, les actuacions que més han exigit els docents en compliment del document que regula la convivència al centre són fer treure petites creus en arracades o collars i fer-se posar un jersei o dessuadora a les noies en cas que portin un top que el professor consideri excessivament raquític.
Els consultats troben fora de lloc algunes de les exigències i recorden, per exemple, que les creus que s’han fet retirar “són minúscules” i “no tenen res a veure amb una mostra religiosa sinó amb una moda”. I han recordat que la legislació estableix que no es poden lluir símbols religiosos ostentosos. I que les creus en qüestió no tenen res d’ostentós. En aquest sentit, han recordat, per exemple, que a França aquests petits objectes estan tolerats.
El debat en relació amb la normativa ha anat, s’ha dit, molt més enllà de les aules, de les parets del centre. En les famílies hi ha una divisió d’opinió notable. Entre els que consideren la normativa excessiva als que ho veuen del tot correcte. També hi ha qui creu que per establir certes limitacions més valdria imposar un uniforme que igualaria tot l’alumnat. En tot cas hi ha una coincidència global: sobre allò que s’ha de vetllar de veritat és sobre el nivell acadèmic i la qualitat educativa, aspectes que “tot sovint deixen molt a desitjar”.