El canvi de criteri a Govern és, com a mínim, curiós. Quan fa uns dies es deia que quan les condicions laborals marcades un contracte laboral signat a un país estranger, com ara el Perú, no es podien modificar malgrat el que establissin fins a dues lleis andorranes, ara es considera que la solució, o almenys una part, passa per un canvi a un reglament. És el que es preveu fer, tocant la normativa que desenvolupa la Llei d’Immigració.
Així ho ha apuntat Jover, que ha volgut posar en relleu que se segueix l’encomana que el Consell General va fer via disposició final en la legislació sobre Economia Digital i advertint que, més endavant, potser caldrà fer altres modificacions normatives. Per ara, es tirarà endavant aquesta, que es preveu aprovar la setmana vinent. El que es vol és que aquells treballadors d’empreses subcontractades que hagin de romandre més d’un mes al país, hagin d’aportar el seu contracte laboral en la documentació per demanar el corresponent permís d’immigració.
I aquest haurà de servir per comprovar quina és la seva categoria professional. La tasca concreta de treball pel qual se’ls ha agafat i porta tal país. I en funció d’aquesta, el que es deixarà clar és que la remuneració que percebin durant el temps que estiguin al Principat no podrà ser inferior a la que estableix el catàleg d’ocupacions oficial d’Andorra.
Per posar un exemple, si un empleat arriba com a peó i el salari marcat a la graella andorrana és de 1.600 euros, aquest serà el sou que se l’haurà d’abonar. I això malgrat que el contracte signat al seu país especifiqui un d’inferior. “Hem identificat el que pot ser una porta per solucionar una situació amb què no estem còmodes”, ha apuntat Jover. El canvi normatiu serviria per “ser més clars amb els elements que preveu la llei i donar més mecanismes de seguretat”.
El ministre de Finances ha apuntat que, de fet, es vol anar “més enllà” del que suposaria aplicar les condicions mínimes que tenen residents o nacionals, ja que la graella de sous del catàleg d’ocupacions està per sobre del salari mínim. “No es pot fer venir ningú i donar determinades remuneracions per certes feines”, ha comentat.
També ha avançat que no es descarten altres canvis normatius per igualar altres punts de les condicions laborals, com ara la jornada. “No ens sentim còmodes amb el fet que hi hagi persones que les tinguin diferents”, ha indicat, per apuntat que “la feina no s’acabarà aquí”, ja que “el grup interministerial que hem creat ja treballa per identificar altres elements a modificar”. Jover ha advertit que alguns d’ells potser no podran ser per reglament i tocaria tocar lleis.
Per altra banda, Jover ha criticat durament les afirmacions fetes des de la plataforma sindical. S’havia assegurat que els membres del Grup d’Experts del Consell d’Europa en la lluita contra el Tràfic d’Éssers Humans els havien manifestat que la legislació laboral andorrana era “medieval”. El portaveu del Govern ha explicat que ell mateix s’ha reunit amb aquests delegats i han desmentit “taxativament” que haguessin fet aquestes declaracions.
“Ells són els primers sorpresos i preocupats per aquestes afirmacions que no es corresponen ni en el fons ni en la forma amb el que es pensa d’Andorra ni amb com treballa el GRETA”, ha assegurat Jover, que ha recordat que, en tot cas, en un futur els experts “faran un informe, com amb tots els països, amb recomanacions de millora que intentarem recollir i desenvolupar”. El portaveu de l’executiu ha arribat a dir que els representants del Consell d’Europa “estan molt decebuts” i ha acusat els sindicats de “voler instrumentalitzar la visita per objectius que no sé si són preelectorals”. Jover ha apuntat que “fem un flac favor a aquests organismes si comencem a faltar a la veritat”.
PREGUNTA DEL PS
El tema de les subcontractacions tornarà a ser posat sobre la taula al ple del Consell General d’aquest dijous. Ho farà la parlamentària socialdemòcrata Judith Salazar, que ha tramitat una pregunta urgent perquè Govern l’hagi de respondre en sessió de control. La política canillenca recorda les declaracions efectuades pel ministre de Presidència, Economia i Empresa tot apuntat que hi havia “la necessitat de modificar la Llei de Relacions Laborals per evitar “buits legals” o “interpretacions” que excloguin l’aplicació de la normativa laboral andorrana”. Per això, demana “què ha motivat el canvi d’opinió, quan desprès de rebutjar l’oportunitat de modificar la Llei el dia 1 de desembre en sessió ordinària de Consell General, cinc dies desprès, declari que cal fer-ho”.