Ja no és que inicialment algunes empreses, de fet, desenes, no presentessin la documentació el primer dia de maig i, per tant, d’entrada no s’abonés la prestació fins al moment que no es va complimentar la paperassa. No és això. Aquí el problema que denuncien els treballadors i que no s’ha resolt encara té a veure amb la declaració que els empresaris han de fer en relació amb els seus treballadors a final de mes a la CASS.
El formulari que calia omplir induïa suposadament a error. O, almenys, algunes empreses van cometre una errada en anotar les hores que feia el treballador. L’administració donava per fet que se sol·licitava les hores que l’assalariat feia en el còmput global de la setmana. En canvi, algunes empreses van donar per fet que s’estava sol·licitant el nombre d’hores que el treballador realitzava per cada jornada de treball. I, és clar, hi ha molta diferència entre 8 hores (al dia) i 40 hores (a la setmana) donat el cas.
Hi va haver una confusió en algunes empreses que van anotar les hores que l’assalariat fa en la jornada diària quan l’administració volia saber el còmput setmanal, i no és el mateix 8 que 40
El que està clar, és que la CASS va abonar la prestació tenint en compte les hores anotades com si aquelles fossin setmanals. Això durant el mes de maig. En la declaració de juny la situació es va resoldre perquè es va aclarir la confusió. Però és ben clar que la diferència pot ser molt important en alguns casos. I la regularització encara no s’ha produït. Segons alguns dels afectats, la CASS els hauria explicat que es tracta de processos informatitzats que no són tan senzills de resoldre.
S’està buscant, suposadament, la via per, manualment, solucionar la incidència. Ara per ara el mecanisme de resolució no s’hauria encara acordat i, en conseqüència, no es pot determinar quan es trigarà a abonar la part de prestació indeguda per l’errada en la declaració empresarial. Segons les fonts consultades, la CASS hauria proposat que sigui d’entrada l’empresa o l’empresari que es faci càrrec de la part que no es va abonar al seu dia per tal que el treballador no surti més perjudicat. Però és clar que moltes empreses tampoc no passen pel seu millor moment i la resposta, en aquest cas, és que l’administració s’espavili i resolgui amb celeritat el problema. Més quan totes les parts haurien convingut que, certament, el formulari podia induir a l’error que diferents empreses van cometre tot afectant a desenes d’assalariats en ERTO.