Com a mínim una constructora colombiana ha denunciat davant el departament de Treball del ministeri d’Economia “l’engany” del qual hauria estat víctima. De fet, almenys d’entrada, hauria participat de l’entramat. O d’una part. Perquè segons la documentació a la qual ha tingut accés l’Altaveu, la companyia en qüestió, establerta a Cali, mai no es va prestar a una de les dues sol·licituds que li feia la petita empresa andorrana: convertir-se en una proveïdora de mà d’obra barata de manera recurrent i sense que prèviament hi hagués cap obra concertada.
I és que els contractes que hi ha entre empreses nacionals i empreses estrangeres en aquesta matèria massa per fer acords de prestació de serveis. És a dir, la companyia andorrana en contracta una de forana per fer una feina determinada. La vinculació genèrica en aquest cas no pot existir. Per això s’hauria hagut de fer simulacions i la firma colombiana en qüestió, a aquesta part del pacte o de la proposta ja no s’hi va avenir. Però sí que fins al mes de novembre i durant tot l’estiu i tardor almenys va participar d’un altre tripijoc.
L’empresa andorrana volia mantenir contractats tres operaris colombians ja establerts al país -al final només es va fer l’acord amb dos- però sense haver-los de pagar el que pertocava. A més, no tenien quota disponible de sojorn i treball. La solució va ser contactar amb la constructora colombiana i demanar-los que fos ella qui fes contracte als treballadors en qüestió al país llatinoamericà sempre seguint la legislació d’aquell país. I, després, que s’establís un contracte de prestació de serveis entre els dues empreses. Els operaris passarien a ser treballadors desplaçats en el marc d’aquell acord interempresarial.
Segons la documentació que la constructora colombiana ha aportat a Inspecció de Treball i a la qual ha pogut accedir, en part, l’Altaveu, sobre contracte l’empresa andorrana es comprometia a abonar a la colombiana un 20% del benefici net de l’obra en la qual sobre el terreny participava. En la realitat, li pagava un euro per cada hora que l’obrer colombià realitzés. També ha tingut accés l’Altaveu a alguns dels pre-contractes que es preveien amb els operaris.
Segons s’explica en la denúncia a Inspecció de Treball, els operaris cobraven a raó de 8, 9 o 10 euros l’hora en funció de la seva categoria. Treballaven deu hores de dilluns a divendres i cinc hores més el dissabte. Sobre el total que havien de percebre se’ls restaven 350 euros per allotjament
La teoria era molt bonica. Contracte per 40 hores setmanals a raó d’un salari net de 1.800 euros a aquell obrer que tingués la categoria de paleta -oficial de primera-. Es garantia almenys un dia a la setmana de festa total i un suplement salarial del 40% per cada hora extra realitzada. La realitat era una altra segons que denuncia l’empresa colombiana. Inicialment, com que tot era simulat, qui pagava els operaris era sempre l’empresa andorrana. Més tard, davant el temor dels empresaris colombians, aquests es van arribar a desplaçar al Principat.
Es va arribar a obrir un compte bancari a nom de l’empresari colombià i la constructora andorrana injectava en aquell compte els diners necessaris perquè fos formalment l’empresa que sobre el paper tenia contractats els treballadors qui els pagués. Segons s’explica en la denúncia a Inspecció de Treball, els operaris cobraven a raó de 8, 9 o 10 euros l’hora en funció de la seva categoria. Treballaven deu hores de dilluns a divendres i cinc hores més el dissabte. Sobre el total que havien de percebre se’ls restaven 350 euros per allotjament.
En efecte, l’acord real que incloïa tota aquesta martingala feia que l’empresa andorrana oferís un allotjament en una habitació compartida d’un hotel de l’Aldosa de la Massana. A Colòmbia, recorda l’empresari d’aquell país en la denúncia davant la inspecció laboral, el salari habitual per a un paleta de dita categoria és, al canvi, equivalent a 650 euros mensuals.
L’empresari en qüestió, una vegada va ser a Andorra i va començar a tenir dubtes, a banda que va comprovar que mai se li abonaria el 20% del benefici de l’obra que fes l’empresa andorrana, va voler rescindir el contracte. Però es va trobar que no va saber com fer-ho i també hauria començat a tenir impediments per part de la companyia andorrana que, com s’ha dit, formalment està situada en un pis d’un conjunt residencial de Les Moles, al peu de la carretera general, a Canillo. Veient la dificultat de tot plegat va ser quan el darrer dia de l’any passat va acudir a Inspecció de Treball.
VINCLES?
L’empresari colombià va ser requerit a portar més documentació i va ser advertit que podia haver ell incorregut en algun tipus d’irregularitat. A ull nu, els inspectors que van rebre la denúncia ja van insinuar que les anomalies semblaven perceptibles. A més a més, segons que ha pogut indagar l’Altaveu, l’empresa andorrana implicada, aparentment desconeguda, podria estar vinculada amb promotors d’algunes de les torres del Clot d’Emprivat.
En cap cas, els treballs per als quals es requerien ara els operaris colombians tindrien a veure amb les torres, aparentment, encara que no es descarta que aquests obrers hagin pogut participar en algun moment o altre, en alguna fase o altra, en les obres d’alguns dels edificis de nombroses plantes que s’estan acabant d’alçar a l’eixample d’Escaldes, per dir-ho així. Com ha comprovat l’Altaveu, alguns dels promotors d’aquestes torres, amb acords amb importants grups patrimonials i familiars andorrans, han estat ja investigats prèviament, per exemple, per la Justícia espanyola, per haver participat en entramats suposadament delictius en la construcció d’habitatges a Catalunya o a Andalusia, per citar dues comunitats espanyoles.