Les darreres dades, les de maig, han confirmat la tendència dels darrers mesos. La inflació a Andorra, 3,8%, és superior a la d’Espanya (3,6%) i encara més forta que a França (2,3%). Per tant, els preus s’encareixen més al Principat que a l’entorn. Des del Col·legi d’Economistes, el seu nou degà, Antoni Bisbal, apunta principalment a dos factors.
Un de clau és el fet que “Andorra no produeix, més enllà de turisme”. Per tant, la gran majoria de productes que es consumeixen al país “són importats”. I això suposa “uns costos de transport que, avui dia, són molt inflacionaris” a causa de les circumstàncies “geopolítiques”, com ara les guerres a Gaza i Ucraïna o “l’encariment de les energies”.
Per tant, per un costat hi ha “l’efecte del transport” que a Espanya o França, “on es produeix molt més”, no impacta de forma tan significativa. I, a això, cal sumar un altre punt que cal tenir en compte: “no tenim la capacitat de compra que tenen altres països”.
I això què significa? Doncs que els establiments comercials, siguin grans o petits, tenen més dificultat a l’hora de negociar preus. “A Espanya hi ha central de compres molt grans, molt importants; en canvi, nosaltres, des del punt de vista com a compradors, no som competitius”, desgrana Bisbal.
Per tant, són factors que influeixen de forma decidida en la inflació. I sobre els quals, no es pot negar, Andorra té poca capacitat d’influència. I això és delicat quan “controlar l’evolució dels preus és important”. Per a Bisbal, “l’ideal seria que se situï entorn el 2%”. Per tant, encara s’està lluny. Encara ha de baixar força més per poder estar satisfets.