El text, al qual ha tingut accés Altaveu, s’ha de tramitar en els pròxims dies davant el Consell General. Consta d’un total de 18 articles que desgranen el funcionament del nou tribut -amb un gravaven que oscil·la entre el 3% i el 10% de l’operació- així com d’una disposició transitòria, la derogatòria que posa fi als efectes de la Llei de suspensió transitòria de la inversió estrangera en immobles al Principat d’Andorra, aprovada ara fa unes setmanes. També hi ha vuit disposicions finals, moltes de les quals modifiquen la normativa vigent sobre inversió estrangera.
La nova figura tributària gravarà tota inversió immobiliària que es faci al país per part de persones o societats estrangeres. Hi haurà, però, excepcions. Les marca l’article 4, que estableix que no seran part de l’impost “les adquisicions, per causa de mort, de béns immobles o de drets reals sobre els mateixos per part d’una persona física o jurídica no resident”. És a dir, les herències. Tampoc tributaran aquelles operacions que es facin entre familiars amb “un parentiu per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent i/o col·lateral fins a tercer grau” o bé que “siguin cònjuges o convivents en unions estables de parella”. I en aquest cas dona igual si per aquests traspassos de béns es cobra o si són gratuïts.
El text, en la seva disposició cinquena, aprofita per cobrir el que s’entenia una mancança de l’actual legislació: el fet que no hi ha una taxa concreta establerta. Fins ara hi havia “una norma ambigua” i un “import que ha quedat superat. Així, a partir de l’aprovació de la nova llei es demanaran 300 euros per a cada sol·licitud d’inversió estrangera que s’hagi de tramitar.
I, a més, es canvia el procediment de resolució. Fins ara, si en dos mesos -o tres en cas de pròrroga-, no hi havia cap resposta, la petició es considerava autoritzada. “De l’experiència acumulada, en ressurt la necessitat de comprovar penalment i econòmicament i a nivell internacional determinats expedients d’autorització que, en alguns casos, requereixen consultes a registres exteriors, i que no permeten complir amb garanties suficients per a la salvaguarda de l’Estat, una resolució favorable en el termini d’un mes”, es justifica en l’exposició de motius. Per això, a partir d’ara el silenci administratiu s’haurà d’interpretar com a una denegació.
Cal recordar que l’impost tindrà una bonificació del 90% si la inversió que es fa és per destinar els immobles al lloguer. Ara bé, amb una excepció, indicada en l’apartat 4 de l’article 10. D’aquest avantatge fiscal quedaran excloses “les inversions immobiliàries destinades a realitzar, sobre els immobles resultants, contractes de lloguer amb opció de compra, contractes de lloguer entre persones jurídiques i altres persones o entitats vinculades (...) i altres negocis jurídics que puguin constituir frau de llei”.
Un altre article, el 16, estableix les obligacions que hauran de complir notaris i saigs. Així, se’ls impedeix “autoritzar cap escriptura pública d’inversió estrangera immobiliària, si els obligats tributaris no acrediten haver liquidat l’impost amb caràcter previ, o que els són d’aplicació els supòsits d’exempció previstos” i també hauran de comunicar, de la forma que es determini reglamentàriament, les operacions d’aquest tipus que realitzin així com disposar dels formularis necessaris i “facilitar a l’administració tributària les dades, documents, antecedents i justificants amb transcendència tributària relacionats amb aquest impost”.