Com de costum quan no hi ha grans conflictes professionals -i, malgrat tot, actualment no hi són-, l’assemblea ha tingut ben poca assistència tot i que són un centenar llarg els afiliats a l’AAME, que aglutina principalment monitors nacionals -no pas tots- i d’altres que fa moltíssims anys que treballen, encara que sigui fent temporada, al Principat. Iriarte ha explicat que actualment monitors del país “que facin doble temporada és gairebé anecdòtic” però, en canvi, sí que n’hi ha que s’estimen més treballar a Suïssa, al Japó o al Canadà perquè estan més ben valorats i cobren més que al Principat.
Iriarte ha explicat que “la temporada comença bé perquè hi ha neu” i una certa recuperació després del sotrac de la pandèmia. Però també ha insistit que per al monitor del país cada vegada és més complicat treballar en condicions a Andorra mateix, malgrat que hi ha qui, per necessitats, retorna a la professió els caps de setmana o en els festius de les seves feines habituals per poder complementar els ingressos en un moment econòmic especialment delicat.
El president de l’AAME ha tornat a insistir en la deixadesa de l’administració en relació amb les titulacions i amb el fet que les estacions, a nivell del mestratge de l’esquí, cada vegada són “més ‘low cost’”. Iriarte ha tornat a denunciar la falta del desplegament reglamentari de la llei que regula la professió i ha lamentat que s’acabi una nova legislatura política sense que d’una vegada per sempre s’hagi publicat el referencial del monitori de l’esquí.
Això és una relació de responsabilitats i tasques que pot fer cada professional en funció del nivell que té. Per a Iriarte, aquest llistat, que ja estava pràcticament tancat fa quatre anys i que es va dilatant per sobtats interessos d’algunes parts, donaria major seguretat, “física i legal”, tant als monitoris com, “i sobretot, als clients”. Es tracta de descriure què pot fer cada titulat en funció del seu nivell i capacitat.
L’AMME, que va portar a inspecció de treball el cas de l’estació que no facilita EPIs als treballadors, reclama que es defineixi bé tota la qüestió legal en vista, també, a un acord d’associació amb la UE
El president de l’AAME ha recordat que s’han trobat casos en què s’ha enviat un monitor a fer una determinada activitat per a la qual no estava preparat. Si hi ha algun accident, això acaba derivant moltes vegades en conflictes jurídics i plets judicials que en algunes ocasions comporten la inhabilitació del monitor per poder treballar. Però tot sovint són monitors estrangers que en tenen prou en no tornar mai més al país i problema resolt. “Les estacions ja porten més monitors i no passa res”, ha recordat Iriarte tot recordant que malgrat que hi ha professionals estrangers amb molt bon nivell i deguda acreditació, aquest fet sol ser minoritari.
Tota la qüestió dels nivells i titulacions és un gran inconvenient que pot ser encara pitjor si mai hi ha un acord d’associació amb la Unió Europea (UE). Per això l’AAME reclama que sense més dilació es resolguin aquestes qüestions que porta anys denunciant i que fa més d’una dècada que esperen solució. El problema, però, radica en els interessos de les estacions. Formalment, els monitoris són professionals liberals i autònoms, però com que a la pràctica per poder treballar necessiten l’acord de les estacions per via de les escoles d’esquí, es troben lligats de mans i peus.
D’aquí que es reclama “que es defineixin bé” tots els paràmetres legals més enllà de crear una quota específica per als monitors i crear un forfet professional. Finalment, Iriarte també ha explicat que es va interposar una denúncia a inspecció de treball perquè almenys en un cas empresarial, l’empresa es negava a facilitar les eines de treball i, essencialment, els equips de protecció (EPIs).
Comentaris (8)