Un cop mantinguda la trobada, els sindicats han fet públic un comunicat on parlen obertament del que consideren “una greu situació” conseqüència, entenen, de “l’augment desmesurat de la construcció”. I denuncien que “moltes empreses del país, davant la manca de personal estan subcontractant d’estrangeres que porten a Andorra treballadors de països extracomunitaris, principalment de llatinoamericans, però també africans”. I aquests empleats “no tenen accés a la sanitat pública”.
A banda, recorden, se’ls apliquen les condicions laborals del país d’origen o on s’hagi signat el contracte, fet que suposa que “són inferiors a les d’Andorra”. Per exemple, han de fer jornades de 48 hores setmanals quan el màxim establert al Principat són 40. I, evidentment, “perceben un sou molt inferior al salari del país” i “en molts casos no es respecten els temps de descansos mínims”.
I, això, amb el problema afegit que “el Govern els nega l’aplicació de la llei laboral andorrana”, fet que provoca que Inspecció de Treball no pugui actuar. També es denuncia que “les condicions d’habitatge no són bones”, ja que “els empresaris lloguen pisos a Andorra o a La Seu d’Urgell, on allotgen un nombre de persones molt superior a la capacitat” dels immobles.
Tot això s’ha volgut traslladar als experts del GRETA, ja que es considera que es pot parlar perfectament “d’explotació laboral”. També se’ls ha posat en relleu que “és totalment falsa l’afirmació que fa el Govern quan diu que la legislació andorrana no és d’aplicació als treballadors a Andorra que signen un contracte al seu país d’origen”, tot recordant l’article 1 de la Llei de relacions laborals: “Aquesta Llei és aplicable a totes les relacions laborals que es desenvolupen al Principat d’Andorra”. Per tant, en cap cas, entenen els sindicats, “parla d’excloure aquelles persones que treballen a Andorra però formalitzen el contracte de treball al seu país d’origen, ni tampoc diu que la llei s’aplica únicament als contractes formalitzats a Andorra”.
La plataforma, però, també ha posat sobre la taula un segon text legal: el d’Immigració, seguint el qual s’atorguen els permisos per a aquests treballadors subcontractats. I en ella s’estableix que “les condicions de treball i de remuneració ofertes al treballador estranger (...) en cap cas poden ser de natura inferior a les que gaudeixen els nacionals i els residents”.
Els sindicats també ha volgut denunciar una segona situació que consideren injusta: la que viuen els temporers quan repeteixen lloc de feina campanya rere campanya. “Es veuen obligats a signar cada any un contracte de durada determinada, sense límit pel que fa al número”, recorden. I consideren que, a partir d’una determinada xifra, s’haurien de transformar en “fixos discontinus indefinits”, un fet que els permetria “mantenir, com a mínim, les mateixes condicions de treball de les temporades anteriors i ser indemnitzats en cas d’acomiadament”.
Finalment, també s’han explicat al GRETA “les dificultats a l’hora d’interposar una denúncia davant de la Inspecció de Treball”. I és que es recorda que “els inspectors tenen l’obligació de comunicar a l’empresari el nom de la persona denunciant” i això provoca por a represàlies o a ser acomiadats. I, per tant, no es cursa cap queixa. Especialment preocupant és també que “la càrrega de la prova recau sobre l’empleat que denuncia i no sobre el patró”.
A la sortida de la trobada, en la qual també han participat altres actors com ara representants de l’administració de Justícia, els representants sindicals han volgut posar en relleu que, pel que fa als drets dels treballadors, hi ha encara “molt camí a fer” al país. I això, asseguren, també ho haurien constatat els membres del GRETA. “Una frase ens ha marcat: ens han dit que el sistema està una mica obsolet i gairebé es medieval”, ha afirmat Carla Guinot.
Per la seva banda, Santos ha lamentat que “molts cops els treballadors es troben amb una greu desinformació i, també, en situacions de risc perquè la llei no respon pel que fa al tracte a les persones”. Per la seva banda, Guinot ha posat el focus en dos aspectes. El primer, “molts cops els assalariats no saben on dirigir-se quan hi ha algun abús de poder”. I, el segon, el fet que “hi ha por a ser acomiadat; i per això no es vol formar part de cap comitè d’empresa o ser delegat de personal”.