Fonts del sector, que en gran part, no pas tot, està aglutinat sota l’Associació d’Empreses de Neteja d’Andorra (AENA), veuen amb preocupació les ofertes cada vegada més a la baixa que estan imposant les administracions. Un dels casos més paradigmàtics, i que, de fet, sembla aturat, és el concurs convocat per la Massana per tal de fer la neteja de les instal·lacions comunals. S’hi han presentat dues empreses, però com a mínim dues més han enviat sengles comunicacions al comú alertant que el plec de bases conté unes xifres que fan que el salari que eventualment es podria pagar als treballadors quedaria per sota del sou mínim interprofessional fixat pel Govern.
“Si amb l’administració anem així, és que estem molt malament”, han indicat diverses de les fonts consultades, que han recordat que hi ha molts treballadors del sector que ho passen malament. “Necessiten treballar i, encara que no diu massa de nosaltres, s’agafen al que sigui. Són les administracions que paguen molt poc i, després, d’altra banda, han d’acabar donant ajudes socials a aquestes mateixes persones perquè no tenen per pagar el pis o més genèricament no tenen per viure”, han explicat fonts del sector.
Un dels casos més paradigmàtics, i que, de fet, sembla aturat, és el concurs convocat per la Massana per tal de fer la neteja de les instal·lacions comunals. S’hi han presentat dues empreses, però com a mínim dues més han enviat sengles comunicacions al comú alertant que el procés pot ser impugnable
El concurs de la Massana no ha acabat de culminar. L’AENA com a tal no ha intervingut. Però algunes de les empreses associades ha advertit que el plec de bases o el resultat del concurs podria acabar impugnat perquè o bé les ofertes presentades no compleixen amb els mínims establerts a partir de les dades que conté el plec de condicions -83.333,33 euros per un total d’11.752 hores anuals- o bé si van per sobre del preu de màxims que conté el plec també seria un frau.
En fi, que malgrat que hi ha una pugna entre algunes de les empreses que no han participat del procés però denuncien la situació i el comú, i malgrat que els serveis jurídics de la corporació defensen el plec de condicions, no s’han obert les ofertes econòmiques que han fet les empreses que s’han presentat al concurs. “Sempre falta algú i no es poden obrir els sobres”, al·leguen irònicament les fonts.
Des del sector deixen clar que el cas de la Massana és exemplarificant perquè és l’últim. Però no és una excepció. L’administració colla. Però si ara està posant sobre la taula condicions tant paupèrrimes, ho reconeixen els empresaris, és perquè durant molt temps hi ha hagut una guerra entre les pròpies companyies per veure qui se’n duia el gat a l’aigua. Encara que alguna vegada hagués de ser a pèrdues (i alguna empresa ha acabat desapareixent). Això ha fet que l’administració anés reduint els emoluments a oferir i que els concursos cada vegada presentin preus més baixos.
“En part, ens ho hem guanyat nosaltres. Però hi ha un moment que l’administració abusa. I l’exemple que es llança no és el més adequat. Les empreses, més o menys, mantenen els marges. Però sempre a costa d’un treballador que cada vegada costa més de fidelitzar, òbviament, i com més va, més problemes econòmics té”. I tot plegat acaba sent el peix que es mossega la cua. Misèria rere misèria.