“La revalorització dels salaris serà globalment més elevada que la dels lloguers”, ha volgut assegurar el cap de Govern, Xavier Espot, durant la roda de premsa en la qual, conjuntament amb Jordi Gallardo, ministre de Presidència, Economia i Empresa, i Víctor Filloy, titular de Territori i Habitatge, han presentat els punts bàsics de la futura llei de mesures urgents per a la millora del poder adquisitiu de la ciutadana i en matèria d’arrendament d’habitatge. Un text que inclourà “mesures valentes en matèria salarial i contingudes en el lloguer”, segons ha afirmat el màxim responsable de l’executiu.
Així, per un costat, tal com s’havia anunciat, es fixa l’increment salarial, un cop vist que no ha estat possible l’acord entre empresaris i representants dels treballadors. El sou mínim creixerà un 7% -més o menys la previsió d’inflació per a finals del 2022-, fins a 2.286 euros. A partir d’aquesta xifra i fins als 4.000 euros mensuals, l’increment anirà baixant per franges de 200 euros: del 6,5% a un 0,5%. Ara bé, amb una clara condició: caldrà que el treballador faci com a mínim dotze mesos que estigui contractat a l’empresa.
Des del Govern s’ha remarcat que “això són obligacions mínimes”. A més, però, la llei incorporarà una recomanació a les empreses: si poden, apliquin l’IPC sencer. De fet, ha deixat clar que això serà, des del seu “rol exemplaritzant”, el que farà el Govern. Per tant, serà el que s’aplicarà a tots els treballadors públics de l’administració central.
“Al final, hem de trobar un mínim comú denominador; la solució més ponderada possible”, ha justificat Espot. I aquesta, ha apuntat, és la que “rau en les xifres empíriques”. De moment, l’única disponible és la de la inflació que “albirem que estarà al tomb d’aquest 7%”. El cap de Govern ha volgut recordar anteriors pujades del salari mínim -dos aquest any- i ha enviat un missatge al Raonador del Ciutadà. “En un any l’haurem incrementat un 14,5%, més del que ha sortit avui als titulars”, ha manifestat.
Per aplicar la pujada salarial, el treballador haurà de portar un mínim de dotze mesos contractat; mentre que la mesura també afecta de retruc les pensions més baixes i les de solidaritat
Al mateix temps, ha justificat el perquè entenen que no es pot anar més enllà en aquest augment: “Hem fet una aposta valenta, però tampoc podem posar en perill el teixit econòmic perquè ens podríem trobar que comportés una conseqüència pitjor que no apujar-los: acomiadaments”. I en aquest sentit ha indicat que “no podem alimentar les preocupacions dels ciutadans amb remeis miracles que no s’acabaran complint; serem realistes, honestos i sincers a l’hora de dir què podem fer i què no”.
A banda, l’increment del salari mínim també afecta de retruc les pensions més baixes i les de solidaritat. En tots dos casos, a partir de l’1 de gener, creixeran un 7%. Espot ha volgut remarcar que aquesta mesura suposarà un important cost per a les arques públiques, siguin les de Govern o les de la CASS.
Per l’altre costat, la llei també fixarà límits a l’increment dels lloguers. No es podrà aplicar, en cap cas, l’IPC. Així, si el contracte és relativament recent i, per tant, continuarà en vigor l’any vinent, només es podrà apujar un 2%. En canvi, si es tracta d’un acord en situació de pròrroga forçosa, via la llei de mesures per l’habitatge, es permetrà un augment superior: fins a un màxim del 5%.
Al llarg d’una compareixença de més d’una hora, Espot també ha volgut aprofitar per recordar altres mesures ja adoptades pel Govern: des de l’anterior pujada salarial al bus gratuït passant per la flexibilització dels requisits d’accés als ajuts al lloguer o el xec de la calefacció. “Hem fet moltes coses per protegir el poder adquisitiu dels ciutadans; aquesta és una de les nostres grans preocupacions aquest final de legislatura”, ha afirmat.
Espot també ha explicat que “òbviament hem fet consultes amb els grups parlamentaris de la majoria” i, per tant, les mesures anunciades “són plenament consensuades”. Tret del salari mínim, totes elles hauran de ser implementades a través d’una llei que, per tant, requerirà el tràmit parlamentari. “El Consell General té el seu rol i l’hem de respectar. Per nosaltres això no són mesures perfectes que no es puguin tocar. En funció dels imputs que puguin arribar les pròximes setmanes, de l’evolució del context, de les esmenes que es presentin, hi ha retocs possibles a formular en aquesta llei”, ha acceptat, tot i posar en relleu que “rel que jo reivindico és que els fonaments i les bases, els principis bàsics, s’han de mantenir perquè són justos i fonamentats en dades empíriques”.
De fet, ha fet una darrera crida a patronal i sindicats per buscar un pacte. “Si s’arribés a un acord, els grups de la majoria estaran encantats de modificar la llei i incorporar-lo”, ha explicat. Sobre el fracàs de la negociació fins ara, ha defensat que des del Govern “hem picat pedra i hem intentat aportar dades”, però ha admès que “partien de posicions allunyades i de premisses molt dispars”. Tot i això, entén que “l’exercici fet és un avenç significatiu a allò que es feia anteriorment; anem avançant en la cultura de la concertació social”.
Pel que fa a l’anunci de mobilitzacions per part dels sindicats, Espot ha apuntat que “tothom té dret a fer el que consideri oportú sempre que ho faci dins del marc de la legalitat”. I ha advertit que “si el que pretén és revertir la decisió, tindrà poc recorregut”. Al mateix temps, ha volgut llançar una reflexió: “entendria aquesta voluntat si el Govern hagués abdicat de les seves responsabilitats i hagués dit que tot ho regulés el mercat. En canvi, hem pres decisions valentes que descontenten una part de la societat en favor d’una altra gran part. Aquestes mesures i les que s’han pres no justifiquen ni de bon tros una mobilització social”.