Els darrers serrells que s’havien d’acabar de calcular per elevar a definitiu el cost de la vida avançat fa un parell de setmanes han confirmat el 2,6% com a IPC de l’any passat. Aquest percentatge és el que s’incrementaran els lloguers o, per exemple, la majoria de salaris dels treballadors públics. També el 2,6% servirà de base per revaloritzar les pensions, encara que en aquest cas s’ha d’acabar de tancar la xifra definitiva, que s’està debatent en la comissió de Finances en què s’està tractant el pressupost per aquest 2025 i que segurament establirà un degradat.
Aquesta forquilla que encara està pendent de tancar quant a les pensions sembla en principi que fixarà que fins a una quantitat equiparable al salari mínim, a priori s’incrementaran dos cops l’IPC. Des del salari mínim a dues vegades el salari mínim, la puja que es proposa és l’equivalent a l’IPC i de dos a tres cops salari mínim, el 25% de l’IPC, és a dir, un increment del 0,65%. I si la pensió supera les tres vegades el salari mínim la proposta que hi ha sobre la taula comporta cap mena d’increment.
DOS COPS L’IPC
En canvi, no hi ha dubte de què passarà en relació amb el salari mínim interprofessional. S’elevarà dues vegades l’IPC, és a dir, un 5,2% perquè aquesta va ser la decisió governamental. En efecte, el Govern va acordar el 20 de novembre passat el decret de fixació del salari mínim horari interprofessional per a l’any 2025. I en ell s’hi establia que “per a l’any 2025 el salari mínim horari interprofessional s’incrementarà amb efectes a partir del dia 1 de gener del 2025, amb el doble del percentatge en què es fixi l’índex general de preus de consum (IPC) de l’any 2024, que es publicarà el mes de gener del 2025”.
Aquest IPC es publicarà demà una vegada s’ha aprovat aquest matí i oficialment es comunicarà durant aquesta tarda. Serà del 2,6% i suposarà, per exemple, que el salari mínim l’hora passi de 7,94 euros que era l’any passat a 8,35 euros que s’establirà ara. I el sou mínim diari passarà a ser, més o menys, de 66,82 euros en lloc dels 63,52 euros amb què va quedar fixat per al 2024.
COMPARATIVA AMB ESPANYA I FRANÇA
El darrer mes de l’any, el cost de la vida es va incrementar dues dècimes, producte de l’encariment, especialment, dels carburants, dels combustibles, que va suposar que sectors com el transport o l’habitatge s’encarís també. Les begudes i els productes frescos, els aliments, també van contribuir a l’alça dels preus, mentre que un capítol com el vestit i el calçat haurien contribuït a atenuar una mica l’enfilada del cost de la vida.
El 0,2% del desembre va fer que l’índex definitiu del 2024 tanqués a Andorra, amb un 2,6%, un percentatge que queda enmig dels IPC d’Espanya i de França. L’índex espanyol se situa en el +2,8%, quatre dècimes per sobre de la variació registrada al mes de novembre. Aquesta evolució és deguda, principalment, a l'augment dels preus dels carburants davant de la baixada al desembre de l’any passat. També ha sigut causada, pel comportament dels preus de l’oci i cultura, que han augmentat més que en el mateix mes de l’any anterior.
Mentrestant, a França, l’IPC de tancament de l’any 2024 ha quedat establert en un +1,3%. Es manté al mateix nivell respecte a la variació registrada al mes de novembre. Aquesta estabilitat de la inflació és deguda al lleuger augment dels preus de l’energia, que ha sigut compensat per la lleugera disminució dels preus dels serveis, l’estabilització dels de l’alimentació, i la baixada més accentuada dels preus dels productes manufacturats.